Guinea (regió)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaGuinea
Negroland and Guinea with the European Settlements, 1736.jpg
Tipus regió geogràfica
Ubicació
Continent Àfrica
Modifica les dades a Wikidata
Mapa de la regió de la Guinea, el 1729.

La Guinea és una regió costanera imprecisa d'Àfrica que probablement corresponia a la zona situada als actuals estats de Benín, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Ghana, Guinea, Guinea Bissau, Libèria, Sierra Leone, Togo, Nigèria meridional i Camerun occidental.

Evolució del topònim[modifica]

Es desconeix l'origen del nom Guinea, que podria tenir relació bé amb el Regne de Ghana o bé amb un terme berber per designar a les persones negres. A Europa ja existia al segle XIV un breu coneixement d'una regió a la costa africana de l'Atlàntic anomenada Guinea, situada al sud del gran desert africà, poblada per negres i rica en or. El mapa d'Angelino Dulcert de 1339 mostra el topònim GANVYA i diu que és la "terra dels negres". També l'Atles Medici de 1351 o 1370 mostra una província Ganuya i l'Atles Català de 1375 un topònim Ginuia .[1]

Al segle XVII el topònim Guinea abastava tota la costa occidental d'Àfrica des del Senegal, al nord, fins a Angola al sud. Es distingia una Alta Guinea, al nord del riu Congo, i una Baixa Guinea, al sud.[2]

Història[modifica]

El golf de Guinea és una àrea de ràpida invenció autònoma de l'agricultura (mill, sorgo i arròs) i de la ramaderia aviària fa prop de 6000 anys. Així mateix és una de les regions més poblades d'Àfrica, sent el bressol de grans regnes i imperis africans i uns dels llocs d'on van ser extretes un major nombre d'esclaus entre els segles XV i XIX.

La rica història de la Guinea comprèn la dels imperis de Mali, Aixanti, Dahomey, Oyo i el regne de la ciutat estat de Benín entre d'altres. Regió tradicionalment productora d'or i nou de kola, així com deficitària en sal, va sostenir un important comerç amb el Sahel africà. Amb l'arribada dels europeus i gràcies al tràfic d'esclaus els regnes esclavistes es consoliden al mateix temps que s'afebleixen les estructures polítiques no esclavistes. L'àrea cau en la decadència més absoluta a partir del segle XIX i amb la subsegüent invasió europea se segella la desaparició de la sobirania dels regnes tradicionals.

Referències[modifica]

  1. DAVENPORT, Frances Gardiner. European Treaties Bearing on the History of the United States and Its Dependencies. Washington: Carnegie Institution, 1917. 
  2. Purchas his Pilgrimes, p.1558