Guoyu
| Tipus | dialecte, idioma oficial i lingua franca  |
|---|---|
| Dialecte de | mandarí estàndard |
| Ús | |
| Estat | República de la Xina i República de la Xina |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes llengües sinítiques mandarí mandarí pequinès | |
| Codis | |
| ISO 639-6 | goyu |
| Glottolog | taib1240 |
| IETF | cmn-TW |
Guoyu o també Guo Yu (xinès tradicional: 國語, xinès simplificat: 国语, pinyin: Guóyǔ, literalment 'Idioma nacional'), és el terme que fa referència al xinès estàndard (basat en el dialecte pequinès) que rep altres noms com mandarí i putonghua; així com el nom de la modalitat del xinès que es feia servir oficialment tant a la República de la Xina fins al 1949, com actualment a Taiwan.[1]
Té els seus orígens en el naixement de la República de la Xina, ja que la modernització del xinès equivalia a escriure tal com es parlava. I s'inicia amb el baihua (contraposat al xinès clàssic, el wényán).
No és estrany, per tal d'especificar, l'ús del terme guoyu utilitzat per a denominar el xinès estàndard de Taiwan i Hong Kong,[2] diferenciant-lo del putonghua. En el cas del xinès estàndard a Taiwan, tot i ser equivalent al homòleg del continent, hi trobem majors influències del japonès o de les variants de Jiangsu i Zhejiang.[3] A Singapur i el sud-est asiàtic des de mitjans de la dècada del 1960 s'utilitza també l'expressió huayu, que originàriament es referia a totes les variants lingüístiques del xinès.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 東吳外語學報 (en anglès). 東吳大學, 外語學院, 1994.
- ↑ 2,0 2,1 Kane, Daniel. The Chinese Language: Its History and Current Usage. Tuttle Publishing, 2006, p. 22–23, 93. ISBN 978-0-8048-3853-5.
- ↑ Yuming, Li; Wei, Li. 2012–2013 (en anglès). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2019-07-22. ISBN 978-1-5015-1159-2.