Gírgola groga
Laetiporus sulphureus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Polyporales | ||||||||
| Família | Polyporaceae | ||||||||
| Gènere | Laetiporus | ||||||||
| Espècie | Laetiporus sulphureus Murrill, 1920 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Boletus sulphureus | ||||||||
| Sinònims | Boletus caudicinus Boletus lingua-cervina Boletus sulphureus Sistotrema sulphureum Sistotrema sulphureum var. retigerum Sporotrichum versisporum Calvatia versispora Polyporus sulphureus Polyporus casearius Polyporus cincinnatus Polyporus ramosus Polyporus rubricus Polyporus sulphureus var. albolabyrinthiporus Polyporus sulphureus var. cochlearius Polyporus sulphureus var. glomeratus Polyporus sulphureus var. overholtsii Polyporus cincinnatus var. proliferus Polyporus caudicinus
| ||||||||
.svg){kind=icon}
La gírgola groga (Laetiporus sulphureus)[1] és una espècie de bolet de soca que es troba a Europa i Amèrica del Nord. Els seus esporocarps o cossos fructífers creixen en estructures de color groc daurat en forma d'estants sobre troncs d'arbres i branques. Vells cossos fructífers que es difuminen a beix o gris pàl·lid. La superfície inferior del cos fructífer està formada per porus tubulars en lloc de brànquies.
Laetiporus sulphureus és un sapròfit i, en ocasions, un paràsit feble, que causa la pudrició cúbica marró en el cor dels arbres en els quals creix. A diferència de molts bolets de soca, és comestible quan és jove, encara que s'han reportat reaccions adverses.
Taxonomia i filogenètica.
[modifica]Laetiporus sulphureus va ser descrit per primera vegada com Boletus sulphureus pel micòleg francès Pierre Bulliard l'any 1789. Va tenir molts sinònims i finalment va rebre el seu nom actual l'any 1920 pel micòleg nord-americà William Murrill. Laetiporus significa "amb porus brillants" i sulphureus significa el color del sofre.
Les recerques a Amèrica del Nord han demostrat que existeixen diverses espècies similars dins del qual s'ha considerat L. sulphureus, i que el veritable L. sulphureus pot estar restringit a regions a l'est de les Muntanyes Rocoses.[2] Les anàlisis filogenètiques de ITS, subunitats grans nuclears i seqüències de ADNr de subunitats mitocondrials petites de col·leccions nord-americanes han delineat cinc clades diferents dins del nucli del clade de Laetiporus:[3][4]
- Clade Conifericola: conté espècies que viuen en coníferes, com la L. conifericola i L. huroniensis. Totes les altres espècies provades creixen en angiospermes.
- Clade Cincinnatus: conté L. cincinnatus.
- Clade Sulphureus I: conté aïllats de L. sulfureus de porus blanc.
- Clade Sulphureus II: conté aïllats de L. sulfureus de porus groc.
- Clade Gilbertsonii : conté L. gilbertsonii i aïllats del Carib no identificats.
Descripció
[modifica]El cos fructífer emergeix directament del tronc d'un arbre i, inicialment, té forma de botó, però aviat s'expandeix a estants amb forma de ventall, en general creix en nivells superposats. És de color groc sofre a taronja brillant i té una textura similar a la d'una camussa. Vells esporocarps es descoloreixen a beix o blanc. Cada estant pot tenir de 5 a 60 cm d'ample i fins a 4 cm de gruix. El capell fèrtil és de color groc sofre amb petits porus o tubs, i produeix una impressió d'espores blanques.[5] Quan està fresca, la carn és suculenta amb una forta aroma fúngica i traspua un suc groguenc i transparent, però aviat es torna seca i trencadissa.
Distribució i hàbitat
[modifica]
Laetiporus sulphureus es distribueix àmpliament a Europa i Amèrica del Nord, encara que el seu abast pot estar restringit a àrees a l'est de les Muntanyes Rocoses. Creix en fustes dures mortes o madures i s'ha informat d'una gran varietat d'arbres hostes, com Quercus, Prunus, Pyrus, Pollancre, Salze, Robinia i Fagus, ocasionalment també de coníferes, des d'agost fins a octubre o més tard, de vegades tan primerenc com al juny.[6] A la regió mediterrània, aquesta espècie es troba generalment a Ceratonia i Eucalyptus.[7] Normalment es troba creixent en grups.[8]
Parasitisme
[modifica]El bolet causa la podrició cúbica marró del duramen a les arrels, la base de l'arbre i la tija. Després de la infecció, la fusta al principi es descoloreix de groc a vermell, però posteriorment es torna marró vermellosa i trencadissa. En les etapes finals de la descomposició, la fusta es pot desfer com la pols entre els dits.[9]
Rècord mundial Guinness
[modifica]Un espècimen que pesava més de 45 kg va ser trobat a New Forest, Hampshire, Regne Unit, el 15 d'octubre de 1990.[10]
Sabor agradable
[modifica]
Molta gent pensa que el bolet té gust de cranc o llagosta. Els autors de Mushrooms in Color van dir que el fong té bon sabor saltejat amb mantega o preparat en una salsa de crema servida amb torrades o arròs.[11] És molt benvolgut a Alemanya i Amèrica del Nord.[12]
Els espècimens joves són comestibles si traspuen grans quantitats d'un líquid aquós clar a groc pàl·lid. El bolet no ha de ser menjar cru. Als cérvols els agrada menjar-lo.[13]
Efectes al·lèrgics
[modifica]Algunes persones han experimentat molèsties gastrointestinals havent dinat aquest fong, i no han de consumir-se crus.
Poden produir-se reaccions adverses greus, inclosos vòmits i febre, en aproximadament el 10 % de la població, però també es creu que això és el resultat de la confusió amb espècies morfològicament similars, com Laetiporus huroniensis, que creix en els arbres de cicuta, i L. gilbertsonii que creix en l'eucaliptus.[14]
Medicinal
[modifica]El fong produeix la lectina de Laetiporus sulphureus (LSL) que exhibeix activitats hemolítiques i d'hemaglutinació. Les lectines hemolítiques són proteïnes d'unió al sucre que allisen i aglutinen les cèl·lules. Aquestes activitats bioquímiques es promouen quan s'uneixen als carbohidrats.[15]
Cultiu
[modifica]En comparació d'espècies com Agaricus bisporus (xampinyó), el cultiu comercial de Laetiporus és limitat. No obstant això, es pot conrear; La producció més fiable i ràpida d'aquest fong és el cultiu en interiors. El bolet pot o no requerir la calor i la humitat que requereixen els fongs, depenent del cep. El desenvolupament de bolets és sensible als nivells de diòxid de carboni i les condicions de llum. S'ha aconseguit el cultiu artificial sobre substrats sintètics.[16]
Referències
[modifica]- ↑ gírgola groga, Laetiporus sulphureus. FUNGIPEDIA
- ↑ Kuo, Michael. «Laetiporus sulphureus: The Chicken of the Woods». Mushroomexpert.com, 01-03-2005. [Consulta: 23 febrer 2010].
- ↑ «Molecular phylogeny of Laetiporus and other brown rot polypore genera in North America». Mycologia, 100, 3, 2008, pàg. 417–30. DOI: 10.3852/07-124R2. PMID: 18751549.
- ↑ Burdsall, Jr., Harold H.; Banik, Mark T. (2001). "The genus Laetiporus in North America". Harvard Papers in Botany 6 (1): 43–55.
- ↑ «Laetiporus sulphureus». New Jersey Mycological Association. Arxivat de l'original el 2009-03-09. [Consulta: 22 febrer 2010].
- ↑ Breitenbach J., Kränzlin F. (1986). Fungi of Switzerland, Volume 2: Non-gilled fungi. Verlag Mykologia, Luzern, Switzerland
- ↑ Kyriakou T., Loizides M., Tziakouris A. (2009). Rarities & Oddities from Cyprus. Field Mycology 10 (3): 94–98.DOI: 10.1016/S1468-1641(10)60600-7
- ↑ Spahr, David L.. Edible and Medicinal Mushrooms of New England and Eastern Canada. North Atlantic Books, 2009, p. 124. ISBN 978-1-55643-795-3.
- ↑ ; Engels J; Mattheck C. Fungal strategies of wood decay in trees. Springer, 2000, p. 73. ISBN 978-3-540-67205-0.
- ↑ Guinness World Records 2009. Random House, 2009. ISBN 978-0-553-59256-6.
- ↑ ; Miller; Miller Mushrooms in Color. South China Printing Co.. ISBN 978-0-525-93136-2.
- ↑ Phillips, Roger. «Laetiporus sulphureus». Roger's Mushrooms, 2010. [Consulta: 23 febrer 2010].
- ↑ Survival Wisdom & Know How: Everything You Need to Know to Thrive in the Wilderness. Black Dog Publishing, 2007, p. 149. ISBN 978-1-57912-753-4.
- ↑ Volk, Thomas J. «Laetiporus cincinnatus, the white-pored chicken of the woods, Tom Volk's Fungus of the Month for July 2001». Tom Volk's Fungi, 01-07-2001. [Consulta: 1r febrer 2017].
- ↑ «Structural analysis of the Laetiporus sulphureus hemolytic pore-forming lectin in complex with sugars». The Journal of Biological Chemistry, 280, 17, 4-2005, pàg. 17251–9. DOI: 10.1074/jbc.M413933200. PMID: 15687495.
- ↑ Akavia, Eden. «New cultivation protocols of gourmet edible exotic mushroom». 360EDEN.COM. [Consulta: 1r febrer 2017].