Häggita
 Häggita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | V3+V4+O₂(OH)₃ |
| Epònim | Gunnar Hägg |
| Localitat tipus | Forat de perforació TR-713, Carlile, comtat de Crook, Wyoming, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.HE.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.HE.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/G.08 |
| Dana | 6.4.3.1 |
| Heys | 7.12.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | negre |
| Densitat | 3,51 g/cm3 (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Hgg |
| Referències | [1] |
La häggita és un mineral de la classe dels òxids. Va rebre el nom per H.T. Evans, Jr. i Mary E. Rose el 1958 en honor de Gunnar Hägg (14 de desembre de 1903, Estocolm, Suècia - 28 de maig de 1986), químic, cristal·lògraf i professor de química general i inorgànica a la Universitat d'Uppsala, a Suècia.
Característiques[modifica]
La häggita és un òxid de fórmula química V3+V4+O₂(OH)₃. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1958. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la häggita pertany a «04.HE: Filovanadats» juntament amb els següents minerals: melanovanadita, shcherbinaïta, hewettita, metahewettita, bariandita, bokita, corvusita, fernandinita, straczekita, doloresita, duttonita i cavoïta.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional d'Història Natural, situat a Washington DC (Estats Units).
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al forat de perforació TR-713 de la localitat de Carlile, al comtat de Crook (Wyoming, Estats Units), associada a doloresita. També ha estat descrita en altres indrets dels Estats Units, així com a l'Argentina, Itàlia, Alemanya, Rússia, Kazakhstan, l'Uzbekistan i Austràlia.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Häggita |