Hísies
Per a altres significats, vegeu «Hísies (Beòcia)». |
Tipus | ciutat antiga | ||
---|---|---|---|
Hísies (grec antic: Ὑσιαί, llatí: Hysiae) fou una població de l'antiga Grècia situada a l'Argòlida, entre Argos i Tègea, al peu del mont Partènion, segons Estrabó.
L'any 669 aC es produí la mítica victòria d'Argos sobre els lacedemonis prop d'Hísies.[1] Argos va destruir la ciutat, juntament amb Tirint, Micenes i altres ciutats, en el segle v aC, després de les guerres mèdiques, diu Pausànias, però fou restaurada i durant la guerra del Peloponnès els argius la van ocupar i la van usar com a fortalesa de frontera, fins que va ser ocupada i destruïda per segona vegada, ara pels lacedemonis, el 417 aC, diuen Tucídides i Diodor de Sicília.
Les seves ruïnes són en un turó vora la vila d'Akhladókampos, i estan formats per restes de l'acròpoli.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Kelly, Thomas «Did the Argives Defeat the Spartans at Hysiae in 669 B. C.?». The American Journal of Philology, 91, 1, 1970, pàg. 31–42. DOI: 10.2307/293396.
- ↑ Smith, William (ed.). «Hysiae». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854. [Consulta: 15 juliol 2021].