H1N1

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuH1N1
Influenza A virus subtype H1N1 Modifica el valor a Wikidata
Grippe v2.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
FílumNegarnaviricota
ClasseInsthoviricetes
OrdreArticulavirales
FamíliaOrthomyxoviridae
GènereAlphainfluenzavirus
EspècieInfluenza A virus
Cap valorInfluenza A virus subtype H1N1 Modifica el valor a Wikidata
Microscopía electrònica del virus H1N1

La grip H1N1 o H1N1 humana és un subtipus d'Influenzavirus tipus A del virus de la grip, pertanyent a la família dels Orthomyxoviridae.[1]

El H1N1 ha mutat en diversos subtipus que inclouen la grip espanyola (extinta en la vida silvestre), la grip porcina, la grip aviària i la grip bovina. La soca manté la seva circulació després d'haver estat reintroduïda en la població humana en la dècada de 1970. Quan es va comparar el virus de 1918 amb l'actual, el viròleg estatunidenc Jeffery Taubenberger va descobrir que hi havia hagut alteracions en només 25-30 aminoàcids dels 4.400 que componen el virus. Aquests lleugers canvis poden convertir el virus en una malaltia que es pot transmetre de persona a persona. Actualment, hi ha algunes mutacions del virus H1N1 a la vida silvestre, que causen almenys la meitat d'infeccions de grip ocorregudes durant l'any 2006. Des de mitjans de març de 2009, almenys 900 casos mortals han ocorregut a Europa i Amèrica per la pandèmia d'una nova soca de H1N1, i 100 morts més a Mèxic encara no estan oficialment confirmades com a casos d'influença H1N1. La situació registrada per l'OMS el 14 de juny de 2009 és de 29.669 casos confirmats de grip provocada per la nova soca del virus H1N1 i centenars de casos mortals en total a escala mundial. Fent un seguiment diari de les últimes dades publicades per l'OMS, el nombre de pacients declarats es dobla cada dia en diferents països.

El 2014 es va crear un model tridimensional del virus reconegut com el més informatiu i fidel a la realitat.[2]

Nomenclatura[modifica]

Tots els Influenzavirus tipus A estan categoritzats d'acord amb les dues proteïnes que es troben a la superfície del virus: Hemaglutinina (H) i neuraminidasa (N). Tots els virus d'influença contenen hemaglutinina i neuraminidasa, però l'estructura de les proteïnes difereix de soca a soca a causa d'una ràpida mutació genètica en el genoma viral. Les soques del virus Influença A tenen assignades una nomenclatura basada en l'estructura "H-Número" i "N-Número" segons quines variants d'aquestes dues proteïnes contenen. Hi ha 16 subtipus "H" i 9 subtipus "N" coneguts en aus, però només 3 "H" i 2 "N" es troben en general en humans.

Fisiopatologia[modifica]

Els virus d'influença s'enllacen mitjançant hemaglutinina en residus de sucres d'àcid siàlic en les superfícies de les cèl·lules epitelials; típicament al nas, gola i pulmons de mamífers o en l'intestí de les aus.

Simptomatologia[modifica]

En la majoria dels casos, la infecció pel subtipus H1N1 es manifesta de forma similar i amb símptomes clàssics a qualsevol altre cas d'infecció per grip comuna (influença de tipus A), com ara augment de secreció nasal, tos, mal de coll, febre alta (més de 38 °C), malestar general, pèrdua de la gana, dolor en els músculs, dolor en les articulacions, vòmits, diarrea i, en casos de mala evolució, desorientació i pèrdua de consciència. La diferència radica en el fet que el subtipus H1N1 és capaç d'expressar-se ocasionalment de manera mortífera, encara que aquests casos són estadísticament regulars (ronden el 45% aproximadament del total d'afectats). Sempre hi haurà un subgrup de persones en què la infecció pel subtipus H1N1 es manifesta més agressivament (a causa d'un sistema immunitari suprimit) i en el qual s'arriba a contreure pneumònia, la mortalitat arriba a 1 d'1 [Cal aclariment] aproximadament d'aquests pacients. Almenys 900 casos mortals han ocorregut a Europa i Amèrica per la pandèmia d'una nova soca de H1N1, i 100 morts més a Mèxic encara no estan oficialment confirmades com a casos d'influença H1N1. La situació al 14 juny 2009 registrada per l'OMS és de 29.669 casos confirmats de grip provocada per la nova soca del virus H1N1 i centenars de casos mortals en total a escala mundial. Fent un seguiment diari de les últimes dades publicades per l'OMS, el nombre de pacients declarats es dobla cada dia en diferents països.

Grups de població més vulnerables[modifica]

Víctima del virus H1N1

Entre els grups poblacionals més vulnerables a la influença tipus A subtipus H1N1 es troben:

  • En general, persones en els extrems de vida com nens entre 6 mesos a 2 anys i adults majors de 65 anys.
  • Pacients amb afeccions cròniques dels sistemes pulmonar i cardiovascular.
  • Pacients amb malalties metabòliques i insuficiència renal.
  • Nens o adolescents que estan sota teràpia prolongada amb àcid acetilsalicílic (aspirina).
  • Pacients immunodeficients o sota tractament immunosupressor.
  • Embarassades que estiguin cursant el seu 2n-3r trimestre de gestació.
  • Nens en estat de risc com ara nascuts prematurs, especialment aquells amb pes menor a 1.500 grams.

Referències[modifica]

  1. Coloma, Rocío; Valpuesta, José M.; Arranz, Rocío; Carrascosa, José L.; Ortín, Juan; Martín-Benito, Jaime; Rey, Félix A. «The Structure of a Biologically Active Influenza Virus Ribonucleoprotein Complex». PLoS Pathogens, 5, 6, 26-06-2009, pàg. e1000491. DOI: 10.1371/journal.ppat.1000491.
  2. «El mejor modelo en 3D del virus de la gripe». ValènciaExtra, 25-10-2014 [Consulta: 12 març 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: H1N1