Vés al contingut

Habitatge Jaume Illa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Habitatge Jaume Illa
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióInici del segle xx
Cronologia
demolició Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicmodernisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Manlleu, 69 (enderrocat)
Map
 41° 56′ N, 2° 16′ E / 41.93°N,2.26°E / 41.93; 2.26

L'Habitatge Jaume Illa és una obra modernista de Vic (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Edifici civil. Casa entre mitgera. Consta de PB, dos pisos i golfes. coberta a dues vessants amb teula aràbiga. A la planta s'hi obre un petit portal i dues finestres apaïsades, el portal és emmarcat per lloses de pedra i presenta boniques decoracions de ferro forjat. Al 1er s'hi obren dos portals, emmarcats amb decoracions d'estuc com la resta d'obertures, que devien donar a un antic balcó del qual només se'n conserven dues mènsules de forja amb bonics calats, els dos balcons del 1er pis conserven les baranes de ferro i al 3r hi ha dues finestres. El ràfec de la teulada és decorat amb boniques rajoles de ceràmica vidriada de color blanc i blau, a l'extrem dret el voladís està malmès. També es veuen cates a la façana la qual cosa fa pensar en una possible restauració.[1]

Aquest edifici ha estat enderrocat, actualment és un habitatge nou.[1]

Història[modifica]

L'aspecte actual de l'edifici prové de la reforma feta el 1903 per mestre d'obres local Josep Illa, cal remarcar la composició de la façana i els elements de forja. Situat a l'antic camí itinerant que comunicava la ciutat amb el sector nord, va començar a créixer al S.XII, al XIII anà creixent com a raval. Al llarg dels segles s'hi van construir diversos edificis religiosos: l'edifici gòtic de Santa Clara nova i també els Carmelitans. Al S.XVII passà a formar part de l'eixampla barroca que al S.XVIII es va estendre pel barri de Santa Eulàlia i al S.XIX amb la construcció d'edificis a l'horta d'en Xandri fins al C/ DE Gurb.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Habitatge Jaume Illa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 octubre 2017].