Hanns Ludin
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 juny 1905 Friburg de Brisgòvia (Alemanya) |
| Mort | 9 desembre 1947 (42 anys) Bratislava (Eslovàquia) |
| Causa de mort | penjament |
Ambassador of the German Reich (en)  | |
| gener 1941 – abril 1945 | |
.svg){kind=small} Diputat del Reichstag de l'Alemanya nazi | |
| març 1933 – maig 1945 | |
.svg){kind=small} Parlamentari de la República de Weimar | |
| juliol 1932 – març 1933 | |
| Dades personals | |
| Residència | Bratislava |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Tercera República Txecoslovaca (1946–1947) Estat Eslovac (1941–1945) Berlín |
| Ocupació | polític, diplomàtic, oficial |
| Ocupador | German Foreign Office (en) (1941–1945) Wehrmacht (1939–1941) Reichswehr (1924–1930) |
| Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1930–) |
| Membre de | Sturmabteilung (1931–) |
| Carrera militar | |
| Rang militar | Hauptmann (1940–) tinent (1927–) |
| Conflicte | Slovak Republic (en) batalla de França |
| Altres | |
| Cònjuge | Erla Ludin (1932–) |
| Fills | Malte Ludin |
| Pare | Friedrich Ludin |
| Condemnat per | alta traïció (1930) → (etention (en) ) crim de guerra (1947) → (pena de mort) |
| Cronologia | |
| 30 juny 1934-1r juliol 1934 | Nit dels ganivets llargs
|
| Premis | |
Hanns Ludin (Friburg de Brisgòvia, 10 de juny de 1905 - Bratislava, 9 de desembre de 1947) fou un militar i diplomàtic nazi alemany.
Biografia
[modifica]Nascut a Freiburg de Friedrich i Johanna Ludin. Durant la República de Weimar s'afilià al partit nazi l'any 1930; aquest mateix any fou arrestat per les seves activitats polítiques. Va ser un dels tres acusats en el judici de la Reichswehr d'Ulm, en què ell i dos oficials més de la Reichswehr van ser jutjats per intentar formar una cèl·lula nazi dins de la Reichswehr a Ulm. Els oficials van ser acusats d'infiltrar-se a la Reichswehr amb la intenció d'iniciar una revolució nazi.
Ludin va començar la seva afiliació al nazi el 1930 unint-se al Partit Nazi, i va ser arrestat per les seves activitats polítiques el mateix any. Va ser un dels tres acusats en el judici de la Reichswehr d'Ulm, en què ell i dos oficials més de la Reichswehr van ser jutjats per intentar formar una cèl·lula nazi dins de la Reichswehr a Ulm. Els oficials van ser acusats d'infiltrar-se a la Reichswehr amb la intenció d'iniciar una revolució nazi.L'octubre de 1930, els tres homes van ser declarats culpables de "preparació d'alta traïció" i cadascun va ser condemnat a 18 mesos de presó. Empresonat fins al juny de 1931, Ludin es va unir a la SA després del seu alliberament.[1][2]
No només va ser dels pocs jerarques de la SA que va sobreviure a la nit dels ganivets llargs del 1934, sinó que va pujar ràpidament de grau i el van nomenar Obergruppenführer dins de les Schutzstaffel, equivalent a general de l'exèrcit. Ludin va restaurar la seva reputació en unir-se al Ministeri d'Afers Exteriors i es va convertir en Ambaixador a la República Eslovaca (1939–1945) el 1941, en substitució de Manfred von Killinger.[3]
L'any 41, Hitler l'envia a Eslovàquia, llavors sota protectorat nazi, en qualitat de ministre plenipotenciari; aquí un dels seus encàrrecs principals és convèncer el govern eslovac per complir amb les deportacions per a treballs esclaus i proporcionar cobertura diplomàtica a aquestes activitats. El 1943, va ser ascendit a SA-Obergruppenführer.[4]
Després de la guerra va ser arrestat, i extradit a Txecoslovàquia, on l'any 1947 va ser jutjat amb SS-Obergruppenführer Hermann Höfle (no confondre amb SS-Sturmbannführer Hermann Julius Höfle). L'any 1947 és jutjat com a criminal de guerra, Va ser condemnat a mort i penjat a la forca el 9 de desembre de 1947. El seu fill, Malte Ludin, dirigí l'any 2005 el film Dues o tres coses que jo sé d'ell sobre l'impacte del compromís del seu pare amb el règim nazi en la seva família.
Casat amb Erla von Jordan (1905 – 1997), Ludin va tenir sis fills: Erika (1933 – 1997), Barbara (nascuda el 1935), Ellen (nascuda el 1937), Tilman (1939 – 1999), Malte (nascut el 1942) i Andrea ( nascut el 1943).
Referències
[modifica]- ↑ «la-família-per què-Alemanya-encara-té-un-problema-nazi/0000017f-f06d-d497-a1ff-f2ed1aa50000 El meu avi va ser executat com a criminal de guerra de la Segona Guerra Mundial. Sé per què Alemanya encara té un problema nazi». Haaretz.
- ↑ Friedrich Kießling/Christophling Safferling: Staatsschutz im Kalten Krieg. Die Bundesanwaltschaft zwischen NS-Vergangenheit, Spiegel-Affäre i RAF. dtv, München 2021, ISBN 978-3-423-28264-2, S. 50.
- ↑ Daniel Siemens: Sturmabteilung. Die Geschichte der SA. Siedler, München 2019, S. 386 ff.
- ↑ Prager, Brad «Nazi, Interrupted: Cutting into the Past in Malte Ludin's Documentary " 2 o 3 Dinge, die ich von ihm weiß"». Colloquia Germanica, vol. 43, 3, 2010, pàg. 215–234. ISSN: 0010-1338. JSTOR: 23982079.
Enllaços externs
[modifica]- «Bibliografia relacionada amb Hanns Ludin» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.