Harrisia fragrans
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Cactaceae |
| Tribu | Trichocereeae |
| Gènere | Harrisia |
| Espècie | Harrisia fragrans Small, 1920 |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
Harrisia fragrans és una espècie fanerògama que pertany a la família de les cactàcies.
Distribució[modifica]
És endèmica de Florida. És una espècie rara a la vida silvestre.
Descripció[modifica]
Harrisia fragrans creix vertical, inclinat o estesa escaladora, les tiges estan més o menys cilíndriques i fins a 5 metres d'alçada. Té de deu a dotze costelles, entre les arèoles comprimides es troben de 9 a 13 espines en forma d'agulla, de color gris amb una punta de color groc i de 2 a 4 cm de llarg. Les flors són blanques a roses, són fragants i tenen una llargada de 12 a 20 centímetres. El fruit és de color vermell mat, rodó o oval pot arribar a fer fins a 6 cm de diàmetre i està coberta amb flocs de pèl llarg.
Taxonomia[modifica]
Harrisia fragrans va ser descrita per Small ex-Britton i Rose i publicat a The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 2: 149–150, f. 216, pl. 19, f. 1–2. 1920.[1]
Harrisia: nom genèric que va ser anomenat en honor del botànic irlandès William Harris, qui va ser Superintendent de jardins públics i plantacions de Jamaica.
fragrans epítet llatí que significa "fragant, aromàtic".[2]
- Cereus eriophorus[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Harrisia fragrans». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 24 novembre 2019].
- ↑ A Epítets Botànics
- ↑ Harrisia fragrans a PlantList
Bibliografia[modifica]
- Flora of North America Editorial Committee, e. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. Fl. N. Amer. 4: i–xxiv, 1–559.
- Kartesz, J. T. & R. Kartesz. 1980. A Synonymized Checklist of the Vascular Flora of the United States, Canada, and Greenland. Vol. 2: The Biota of North America. 500 pp.
- Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York.
- Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainseville.
