Helke Sander

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaHelke Sander
Dades biogràfiques
Naixement Helke Erika Elisabeth Sander
31 de gener de 1937 (1937-01-31) (80 anys)
Berlín (Alemanya)
Nacionalitat Alemanya
Alma mater Deutsche Film- und Fernsehakademie Berlin
Activitat professional
Ocupació Directora de cinema, periodista, escriptora i catedràtica d'universitat
Dades familiars
Cònjuge Markku Lahtela (1959-?)

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: 0761400
Modifica dades a Wikidata

Helke Erika Elisabeth Sander, coneguda com a Helke Sander (Berlín, 31 de gener de 1937) és una cineasta alemanya.

Biografia[modifica]

Nascuda a Berlin, va estudiar art dramàtic a Hamburg entre 1957 i 1958. El 1959 es va casar amb l'escriptor finlandès Markku Lathela i van tenir un fill, Silvio, que més tard protagonitzaria un curtmetratge homònim dirigit per ella. El 1964 comença a treballar com a directora a la televisió finlandesa. El 1965 torna a Berlín i entra a l'Acadèmia Alemanya de Cinema i Televisió de Berlín  (Deutsche Film und Fernsehakademie) i es gradua en una de les primeres promocions de l'escola.

Va estar activament involucrada en el moviment d'estudiants, va cofundar amb altres dones, com ara Marianne Herzog, el Consell d'Acció per a l'Alliberació Femenina. Com a resultat de la seva activitat, van aconseguir la creació de diverses escoles bressol a Berlín. D'aquella època són els seus documentals Kindergärtnerin, was nun? (1969) i Kinder sind keine Rinder (1969). El 1968, a Frankfurt, pronuncia un discurs a la conferència de delegats de la Unió Estudiantil Socialista que és considerat pioner i iniciador del moviment feminista de la República Federal Alemanya.[1]

Creació cinematogràfica i militàncies[modifica]

Helke Sander és un referent del Nou Cinema Alemany i del feminisme dels anys 70.

S'interessa pel cinema a partir de la Nouvelle Vague, no per la representació dels personatges femenins, que considera clàssics i estereotipats, sinó per la ruptura de la forma narrativa.[2] Durant els anys d'estudiant va col·laborar sovint amb Harun Farocki, amb qui compartia el gust per l'anàlisi. Farocki va ser el seu assistent a Brecht die Macht der Manipulateure, film documental que analitza detalladament els processos polítics i de poder relacionats amb la construcció del discurs informatiu i, concretament, contra el poder ostentat pel grup comunicatiu Springer. Sander, alhora, va realitzar diferents papers en alguns dels films de Harun Farocki.

Amb el pas del temps va prioritzar la lluita feminista entre els seus interessos i va centrar la seva militància, la seva anàlisi i la seva cinematografia en alguns dels temes principals de la lluita pels drets de les dones.

Filmografia[3][modifica]

Referències[modifica]

  1. Monterde, José Enrique; Losilla, Carlos. Paisajes y figuras: perplejos. El nuevo cine alemán: 1962-1982. 2007a ed.. València: Generalitat Valenciana. 
  2. Masotta, Cloe «Entrevista a Helke Sander». Caimán. Cuadernos de Cine, Novembre, 2014.
  3. «Web personal de Helke Sander».

Enllaços externs[modifica]

Portal

Portal: Cinema