Hermann Lietz
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 abril 1868 Putbus |
| Mort | 12 juny 1919 (51 anys) Haubinda |
| Director d'escola | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Halle Universitat de Jena |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagog |
| Família | |
| Cònjuge | Jutta Lietz (1911–) |
Hermann Lietz. (Dumgenevitz, Rügen, 28 d'abril de 1868 - Haubinda, Turíngia, 12 de juny de 1919) va ser un pedagog alemany i uns dels iniciadors del moviment de l'Escola Nova a Europa.
Biografia[modifica]
Hermann Lietz visqué una infància en contacte amb la natura a la finca dels seus pares. Estudià educació secundària a Greifswald i Stralsund fins al 1888. Cursà teologia a les universitats de Halle i de Jena. Allà s'interessà per la idea de crear un teixit escolar per impulsar el renaixent nacional.[1] Es doctorà amb una tesi sobre les idees socials d'Auguste Comte.[2] Combinant les seves dues passions que eren la pedagogia i l'agricultura, treballà com a professor a l'escola de formació universitària W. Rein a Dresden entre 1895 i 1896. Després de diverses experiències educatives entre la població obrera a Berlín, va viatjar a Anglaterra a la recerca d'una metodologia educativament eficaç i renovadora. Participà en l'experiència de l'Abbotsholme School fundada per Cecil Reddie l'any 1889 a qui havia conegut a Jena. Abbotsholme obrí un nou model educatiu, fent vida al camp i amb una didàctica fonamentada en el realisme i la pràctica. Centre que és considerat com la primera escola nova o activa. De retorn a Alemanya la tardor de 1897, es dedica difondre aquest enfocament renovador de l'educació entre el professorat de l'ensenyament secundari realitzant cursos pràctics a Berlín.[1]
L'abril de 1898 Hermann Lietz obria la primera escola nova del continent. Tenia trenta anys. La seva escola era un modest internat, situat a plena natura, a Ilserburg. Presidit per la vida senzilla i frugal on tots, professorat i alumnes, anaven abillats amb roba còmoda i pràctica. Les seves referències pedagògiques eren Rousseau, Pestalozzi i Goethe.[3]
La proposta cridà l'atenció de famílies benestants que veieren transformar-se els seus fills a través d'endurir-se en contacte amb la natura, el treball agrícola i un nou sistema d'aprenentatge dels coneixements. Entre 1901 i 1904 la proposta s'expandí. El centre educatiu ara era format per tres escoles diferents i ubicades en llocs distints. Les quals abastaven nois d'entre set i vint anys en tres agrupacions diferents segons l'edat. Hermann Lietz anomenà les seves tres escoles Landerziehungsheime, és a dir, "Llars educatives al camp". Un nom que assenyalava el seu estil educatiu format per la vida familiar, la cultura integral i la vida en plena natura. Inspirant-se en l'experiència que havia conegut a l'Escola d'Abbotsholme. Tot era presidit per una vida senzilla i rústica, l'esforç i la iniciativa personal, el joc i l'esport i les excussions a peu. Amb la voluntat de fer infants i nois feliços que esdevinguessin professionals competents. Dotats, també, d'un vigorós sentit del compromís social. Era tota una revolució educativa presidida per l'activisme educatiu, l'esforç i la superació personal com a centre de tota l'activitat quotidiana.[4]
Hermann Lietz emmalaltí greument al front durant la Primera Guerra Mundial. Tanmateix tingué ànims de dictar tres nous llibres abans de morir l'any 1919, als cinquanta anys.[2]
Objectius educatius[modifica]
Entenia Hermann Lietz que calia fer primordialment una escola educativa i en segon terme fer una escola instructiva. L'objectiu era formar caràcters harmoniosos, autònoms per tal de fer joves sans i enèrgics de cos i ànima. Destres en els terrenys físic, pràctic, científic i artístic. Que pensin en claredat i agudesa, que sentin amb entusiasme i estimin amb valor i fermesa.[2]
Al seu llibre Emlohstobba, Lietz reclama el retorn als orígens de la veritable civilització, o sia la vida rural i agrària, defugint les distorsions i conflictes que comporta la vida urbana. Estableix una relació entre activitats físiques i manuals i treball intel·lectual per tal de reconstituir la persona de l'alumne en el seu conjunt. Donant preeminència a l'educació moral i religiosa. Posat en el centre de la vida de la Landerziehungsheime la reflexió del mateix alumne sobre la seva pròpia vida i conducta.[5]
Obres[modifica]
- Des Vaterlandes Not und Hoffnung. (La misèria i l'esperança de la pàtria).Veckenstedt 1919
Tomba de Hermann Lietz a Haubinda. 1919. - Lebenserinnerungen. (Records de la vida). Weimar 1935
- Freseni. Veckenstedt (Harz) s.d.
- Emlohstobba. Roman oder Wirklichkeit? Bilder aus dem deutschen Schulleben der Vergangenheit, Gegenwart oder Zukunft? (Emlohstobba. Novel·la o realitat? Imatges de la vida escolar alemanya del passat, present o futur?) Berlin: 1897
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hermann Lietz |
- ↑ 1,0 1,1 Badry, Elisabeth. "Lietz, Hermann" a Neue Deutsche Biographie 14, 1985, p. 542-544. ISBN 978-3428001958.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ferrière, Adolphe «Hermann Lietz» (pdf). El Monitor., núm. 759. Consejo Nacional de Educación [Buenos Aires], març 1936, pàg. 68 - 72.
- ↑ Kutzer, Elisabeth. Hermann Lietz, Zeugnisse seiner Zeitgenossen. (en alemany). Stuttgart: Klett, 1968.
- ↑ Ferrière, Adolphe. Tres heraldos de la nueva educación: Hermann Lietz, Giusseppe Lombardo-Radice, Frantisek Bakule (en castellà). Publicaciones de la Fraternidad Internacional de Educación.
- ↑ Duval, Nathalie «L'éducation nouvelle dans les sociétés européennes à la fin du XIXe siècle.». Histoire, économie et société,, Any 21, núm. 1. "002, pàg. 71-86;.