Hermes Criòfor
.jpg) | |
| Tipus | imatge artística  |
|---|---|
Hermes Criòfor (grec antic: Ἑρμῆς Κριοφόρος, Hermês Kriophóros, Hermes duent un carner) és una escultura de marbre del segle ii que representa el déu grec Hermes, com a déu de les pastures i els pastors, enduent-se un carner. L'estàtua és un còpia romana d'un original grec del segle V abans de la nostra era. La van descobrir a Trecén, al sud de Grècia, a la fi del segle v , i actualment forma part de la col·lecció del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.
Història[modifica]
Hermes Criòfor es va realitzar en el segle ii, còpia d'un original del segle v ae, atribuït a l'escultor Naucides, que pertanyia a l'escola de Policlet. Es va trobar a la ciutat de Trecén, a l'Argòlida (est del Peloponés) el 1890, durant les excavacions de l'Escola Francesa sota la direcció d'Ernest Legrand.[1] Al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes se li va assignar el número 243.[2]
Descripció[modifica]
És feta en marbre pentèlic i fa 1,80 m d'altura, per la qual cosa supera lleugerament la grandària natural.
Es representa nu de front, amb el cos una mica girat cap a l'esquerra, en contrapposto mentre el pes descansa sobre la cama dreta, deixant l'esquerra relaxada.[3] Duu una clàmide nugada a l'espatla esquerra, que penja i cobreix el braç d'aquest costat. Al cap, girat cap a la dreta, porta un pètasos (una mena de barret) i agafa un carner per les banyes amb la mà dreta. El carner apareix ajupit sobre les potes posteriors al costat dret d'Hermes, mentre aquest l'arrossega cap amunt.[1] Es distingeix així d'altres escultures amb carner, ja que Hermes arrossega l'animal en lloc de portar-lo tendrament sobre les espatles.[1] En l'altra mà, Hermes duria el caduceu, el seu símbol més popular, que no s'ha preservat pas.[1]
Estat de conservació[modifica]
Tot i conservar-se en la major part, l'estàtua presenta alguns danys evidents. Li manca el braç dret des de sota l'espatla, la mà esquerra i les extremitats anteriors dels braços; els peus i parts de les cuixes se'n van restaurar amb guix, i el cap va haver de recol·locar-se.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Kavvadias, 1890, p. 198-199.
- ↑ Kaltsas, 2007, p. 322.
- ↑ Kaltsas, 2002, p. 116.