Heterospòria

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

L'heterospòria és el procés pel qual els esporòfits de plantes vasculars —com ara els pteridòfits— produeixen dos tipus d'esporangis diferents: els megasporangis (o macrosporangis) i els microsporangis que alhora formen dos tipus d'espores diferents. Els primers formen les megàspores (o macròspores) i els següents produeixen les micròspores.

L'heterospòria ha sorgit de forma independent en els licopodis, equisets i falgueres. Aquest procés suposa una profunda alteració de l'espora, que juntament amb la diferenciació morfològica, va unit a la completa separació de sexes. Així doncs, quan germinen les megàspores, aquestes donen lloc a gametòfits femenins, anomenats megaprotal·lus (o macroprotal·lus); mentre que en germinar les micròspores, aquestes originen els gametòfits masculins anomenats microprotal·lus. Per un costat, els megaprotal·lus generaran un arquegoni que formarà una oosfera (o ovocèl·lula) i, per l'altre, els microprotal·lus generaran dos anteridis productors d'espermatozoides. Quan un espermatozoide fecundi l'oosfera es produeix un embrió que en desenvolupar-se generarà l'esporòfit madur.

No tots els pteridòfits presenten heterospòria. De fet, la majoria tenen isospòria. En canvi, tots els espermatòfits són heterosporis.