Hidroteràpia
Aparença
| MeSH | D006875 |
|---|---|
La Hidroteràpia és dins de la fisioteràpia, i es defineix com l'art i la ciència del tractament de malalties i lesions per mitjà de l'aigua.[1]
Amb les seves múltiples i variades possibilitats (piscines, dolls, banys, bafs…) la hidroteràpia és una valuosa eina per al tractament de molts quadres patològics, com traumatismes, reumatismes, digestius, respiratoris o neurològics.
Durant la primera meitat del segle xix el metge lleidatà Manuel Arnús de Ferrer (1813-1879 va ser un gran impulsor d'aquest tractament.[2][3]
L'hidroteràpia etimològicament significa <<utilització de l'aigua com a agent terapèutic en qualsevol forma, estat o temperatura>>. Diferències entre hidroteràpia i balneoterapia.
| Hidroteràpia | Balneoteràpia | |
| Agent terapèutic | Aigua potable d'ús ordinari. | Aigües mineromedicinals. |
| Via d'administració | Tòpica. | Totes les vies (tòpica, oral, inhalatòria, etc.). |
| Efectes | Físics, per temperatura i acció mecànica. | Físics, per temperatura i acció mecànica. |
| Acció terapèutica | Efectes mecànics, tèrmics i psíquics. | Efectes mecànics, tèrmics, psíquics, químics i ambientals. |
| Lloc de realització | Centre d'hidroteràpia. | Balnearis. |
Referències
[modifica]- ↑ «hidroteràpia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 febrer 2025].
- ↑ Rodríguez Sánchez, Juan Antonio. Evolución de la terapéutica balnearia: un espacio interdisciplinar, 2000. ISBN 978-84-7840-392-9.
- ↑ España, Instituto Tecnológico Geominero de. Lopez Geta, JA; Pinuaga Espejel,J.J. (eds). Panorama actual de las aguas minerales y minero-medicinales en Espań̃a (en castellà). IGME, 2000, p. 92. ISBN 978-84-7840-392-9.