Hipòlit García Andreu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaHipòlit García Andreu
Dades biogràfiques
Naixement 13 juliol 1942
Castelló
Mort 1995
Barcelona
Activitat professional
Art Dibuixos animats
Modifica dades a Wikidata

Hipòlit García Andreu (Castelló, 13 de juliol de 1942 - Barcelona 1995), dibuixant i animador que va crear el seu propi estudi d'animació: Studio Andreu.

Biografia[modifica]

Neix a Castelló l’any 1942 i es trasllada a Barcelona al cap de pocs anys. Amb 15 anys comença a treballar als Estudios Macián, sempre perseguint la seva afició al dibuix, tot i que no va assistir mai a cap acadèmia artística. Als Estudis Macián realitza diferents tasques que li permeten conèixer el procés de producció d'una peá animada. Posteriorment s’independitza dels Estudis Macián i enceta una etapa de col·laboracions amb el mitjà editorial publicitari realitzant còmics, contes infantils i posteriorment anuncis publicitaris a l’agència de publicitat Izquierdo Nogueras. En aquesta agència es crea un departament de cine publicitari en el qual Hipòlit Andreu porta la secció del dibuix animat. En aquells moments, comença a col·laborar-hi Helena Fábregas, més coneguda sota el pseudònim d'Helenita, que posteriorment serà la seva dona.[1][cal citació]

Continuant amb la tasca d’animació, trucatges i efectes especials per a publicitat que ja havia experimentat amb Studio Lumer, l’any 1972 funda el seu propi estudi: Studio Andreu, aprofitant el bon moment de l’animació publicitària dels anys setanta i vuitanta.[2] A partir d’aquest moment s’estableix un ritme de treball regular amb algunes de les principals agències internacionals i nacionals com ara Mc Cann-Erickson, Walther Thompson o Ricardo Albiñana Films. Paral·lelament, continua treballant en el camp de la il·lustració en col·laborar amb la seva dona, Helenita, en els nombrosos encàrrecs que reben d’editorials com ara Editorial Bruguera o Editorial Roma.

Studio Andreu va treballar amb empreses internacionals com ara Hanna Barbera, amb la qual va participar en algun episodi de la sèrie Tom & Jerry, i per a Walt Disney, fent la remodelació del personatge de l’indi Pequeño Hiawatha o en alguns episodis de la sèrie de La pantera rosa de Blake Edwards.[3][cal citació]

A principis dels anys vuitanta Studio Andreu decideix realitzar projectes de sèries i pel·lícules de dibuixos animats, i es converteix en un dels principals estudis d’animació per a publicitat de Catalunya.[4] El 1983 obté un contracte amb TVE per la realització d’un pilot de la sèrie El Pequeño Capitán, que s’acaba l’any 1984.[5] El resultat final és de gran qualitat, però el projecte no es durà a terme per raons econòmiques.

Entre els anys 1984 i 1984, Studio Andreu crea El Centaurito Quirón, un projecte enfocat als jocs olímpics de Barcelona 92. Hipòlit Andreu també presentarà al comitè un personatge mascota: un gos d’atura. Cap dels dos projectes va obtenir el reconeixement esperat, com tampoc ho farà un projecte de caràcter ecològic protagonitzat per un robot guardabosc que vetlla pel medi ambient.[cal citació]

Gràcies a la seva continuada tasca en el camp de la publicitat i la qualitat dels treballs presentats, Studio Andreu va aconseguir renom i va ser premiat als premis Laus pels seus espots. A principis dels noranta, la situació del mercat, l’adveniment de l’animació per ordinador i un negoci irregular van portar al tancament dels estudis. Hipòlit Andreu es retira l’any 1994 del món professional a causa d’un càncer i mor un any més tard sense veure acomplert el seu somni de realitzar un llargmetratge de dibuixos animats.[cal citació]

Filmografia[modifica]

  • El pequeño capitán (1984)
  • El centaurito Quirón (1992)

Referències[modifica]

  1. «Serie fans de Helenita y Andreu» (en castellà). Marga Lozano. [Consulta: 8 març 2017].
  2. Moliné, Alfons «La indústria de animación en España: balance de un siglo». Llibret del DVD "Del trazo al píxel", 2015, pàg. 163.
  3. Diaio ABC, 24-09-1983, pàg. 101.
  4. Artigas, Jordi. «Fàbregas redescobert» (en català). Bernat Puigtobella, 10-07-2012. [Consulta: 6 febrer 2017].
  5. De la Rosa, Emilio. El cine de animación en España: temores y esperanzas (en castellà). 1984. Madrid: Revista Cinevideo, desembre 1984.