Hiperacúsia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaHiperacúsia
Tipus trastorn auditiu
Especialitat otorinolaringologia
Classificació
CIM-10 H93.2
CIM-9 388.42
Recursos externs
DiseasesDB 29099
MeSH D012001
UMLS CUI C0751466
Modifica les dades a Wikidata

La hiperacúsia, en medicina, fa referència a l'increment del llindar de tolerància dels sorolls ambientals. Aquesta baixa tolerància al soroll desencadena un malestar físic i, fins i tot, psicològic.[1]

Generalment, la població té un nivell de confort auditiu fins als 100 dB. Això, no passa en els pacients amb hiperacúsia. Aquests mostren disconfort auditiu als 40 dB o també, valors inferiors.[2]

Epidemiologia[modifica]

Nen protegint-se del soroll

Aquesta alteració auditiva és molt rara i afecta entre el 9% i el 15% de la població total.[3] Aquesta és més prevalent en persones que ja, prèviament, han estat diagnosticats d'acúfens. Els acúfens consisteixen en la presència d'un o més sons a l'oïda. En aquest segons cas no hi ha estímuls sorollosos externs.[4]

Classificació[modifica]

La hiperacúsia es pot classificar en diferents tipus, segons gravetat i grau de disconfort que provoca. A més a més, en aquesta classificació també hi intervé el llindar de disconfort.[1]

Grau Llindar de disconfort
No-negativa > 95 dB en totes les freqüències
Lleu 80-90 dB en 2 freqüències
Moderada 65-75 dB > 2 freqüències
Severa = o < 60 dB en 2 o + freqüències

Etiologia[modifica]

La hiperacúsia es pot desencadenar a partir de diferents factors o situacions. Hi ha tota una sèrie d'alteracions o patologies perifèriques que poden provocar aquesta hipersensibilitat al soroll. Algunes d'elles són: paràlisi facial Bell, extracció d'un tap de cera, traumatisme cranial, miastenia gravis, malaltia de menière, entre altres.Tot i les possibles causes esmentades anteriorment, no saben del cert quines poden ser les etiologies.[2]

A més a més, s'ha associat la serotonina. Alteracions a la producció de serotonina poden afectar la modulació del senyal auditiu.[1]

Diagnòstic[modifica]

El diagnòstic d'hiperacúsia pot ser diagnosticar juntament amb altres patologies auditives o bé, de forma independent. Aquesta pot anar associada a patologies esmentades prèviament com: malaltia de Addison, paràlisi de Bell, migranya, entre altres.[5]

Tractament[modifica]

El tractament principal de la hiperacúsia consisteix en la dessensibilització utilitzant sons de banda ampla. És una teràpia de reentrenament per incrementar el llindar de molèstia dels sons. El fet d'escoltar sons, de banda ampla, dia rere dia, desencadena l'adaptació de l'oïda per tornar a establir la seva tolerància al so.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Hérraiz, C «[http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=13096786&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=102&ty=67&accion=L&origen=zonadelectura&web=www.elsevier.es&lan=es&fichero=102v57n8a13096786pdf001.pdf Fisiopatología y tratamiento de la hiperacusia (hipersensibilidad al sonido)]». Acta Otorrinolaringol Esp, 2006, pàg. 373-377.
  2. 2,0 2,1 «Hiperacúsia» (en castellà). Clínica Juan Carrero. [Consulta: 15 novembre 2016].
  3. «Hiperacusia» (en castellà). Centro del audifeno. [Consulta: 15 novembre 2016].
  4. «Acúfens» (en català). Coflleida. [Consulta: 15 novembre 2016].
  5. «Hiperacusia: Síntomas, tratamiento y causas» (en castellà). [Consulta: 15 novembre 2021].