Hipercarnivorisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'hipercarnivorisme és el règim alimentari d'un animal que té una dieta composta de més d'un 70% de carn, que complementa amb aliments de procedència no animal, com ara fongs, fruita i altres materials vegetals.[1][2] En són exemples els dofins, les àguiles, les serps, els marlins, la majoria dels taurons i invertebrats com ara els polps i les estrelles de mar.

A més a més, aquest terme també s'utilitza en paleobiologia per descriure els tàxons animals amb un augment del component de lliscament de la seva dentadura relacionada amb la funció de molta.[2]

Els hipercarnívors no són necessàriament depredadors alfa. Per exemple, els salmons són exclusivament carnívors, però són preses al llarg de tota la seva vida.

Referències[modifica]

  1. Van Valkenburgh, Blaire «Trophic diversity in past and present guilds of large predatory mammals» (en anglès). Paleobiology, 14, 2, Spring 1988, pàg. 155-173. DOI: 10.1017/S0094837300011891.
  2. 2,0 2,1 ; Steppan, Scott J. «Evolution of hypercarnivory: the effect of specialization on morphological and taxonomic diversity» (en anglès). Paleobiology, 30, 1, 2004, pàg. 108-128. DOI: 10.1666/0094-8373(2004)030<0108:EOHTEO>2.0.CO;2.