Faune lleonat

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Faune lleonat
Hipparchia semele
	; Imago a Sandnes, Noruega
Dades
Hoste	Festuca, Agrostis, Bromus, Festuca elegans, Stipa parviflora, Aira praecox, Corynephorus canescens, Festuca ovina, llistó, Stipa offneri, Stipa pennata, blat, Aira, Brachypodium phoenicoides, Deschampsia cespitosa, poa anual i Stipa gigantea
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	173254
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Família	Nymphalidae
Tribu	Satyrini
Gènere	Hipparchia
Espècie	Hipparchia semele ; (Linnaeus, 1758)

El faune lleonat (Hipparchia semele)^[1]^[2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Distribució

S'estén per gran part d'Europa, d'on n'és endèmica, fins als 63°N a Escandinàvia. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Sicília.^[3]^[4] Presenta una àmplia distribució a la península Ibèrica, tot i que a la meitat sud es limita a zones de muntanya. A les Illes Balears ha estat citada únicament a Menorca, on existeix un únic exemplar conservat en una col·lecció entomològica local.^[5]

Descripció

Envergadura alar d'entre 45 i 58 mm.^[6] Dimorfisme sexual evident per la presència, en els mascles, d'un androconi vellutat negre a l'anvers de l'ala anterior. Anvers de color bru fosc amb una banda de taques taronges a la part exterior, que inclou dos ocels a l'ala anterior i un a l'ala posterior. Revers de l'ala anterior majoritàriament taronja i ala posterior grisenca amb una franja blanquinosa delimitada per dins per una fina línia negra en ziga-zaga.^[5]

♂
♂ △
♀
♀ △

Hàbitat

Divers. Landes, boscos i matollars oberts, zones dunars, zones costaneres amb penya-segats, barrancs i vessants rocallosos assolellats, tant en sòls calcaris com en sòls no calcaris. Rang altiudinal des del nivell del mar fins als 2000 m.^[4] L'eruga s'alimenta d'una gran varietat d'espècies de gramínies, com ara Festuca, Koeleria, Agrostis, Bromus o Phleum, entre d'altres.^[4]

Període de vol i hibernació

Vola en una sola generació entre finals de maig i octubre. Hiberna com a eruga.^[5]

Referències

↑ «Faune lleonat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 2 març 2024].
↑ «Hipparchia semele» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 2 març 2024].
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
↑ Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.

Enllaços externs

Asturnatura (castellà)
Biodiversidad Virtual (castellà)
Waste Magazine (castellà)
European Butterflies (anglès)

[1] «Faune lleonat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.

[noms-2] «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 2 març 2024].

[uicn-3] «Hipparchia semele» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 2 març 2024].

[Tom-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.

[Roger-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.

[Moussus-6] Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]