Història del Festival de la Cançó d'Eurovisió
El Festival de la Cançó d'Eurovisió (en francès: Concours Eurovision de la chanson) es va celebrar per primera vegada el 1956, originalment creat com un experiment en l'emissió televisiva transnacional.[1] Després d'una sèrie d'emissions d'intercanvi el 1954, la Unió Europea de Radiodifusió (UER) va encarregar una competició internacional de cançons, a partir d'una idea desenvolupada per Sergio Pugliese i Marcel Bezençon i originalment inspirat en el Festival de Música de Sanremo, que se celebra a Itàlia.
Un total de 67 edicions s'han dut a terme des de la seva primera edició, i 1.721 cançons s'han cantat a l'escenari d'Eurovisió representant a 52 països, fins al moment (2023). El festival ha patit diversos canvis des de la seva inauguració, com per exemple la introducció dels descensos a la dècada dels 90, les semifinals a partir dels 2000s, com a resposta al creixement del nombre de participants interessats. Les normes del concurs també han canviat diverses vegades al llarg dels anys, com amb el sistema de votació o els criteris lingüístics.
El Festival de la Cançó d'Eurovisió s'ha identificat com la competició internacional de música televisiva anual que més ha durat, determinat pel Guinness World Records, i més o menys 40 països participen cada any. Moltes altres competicions s'han inspirat en Eurovisió des de la seva creació, i la UER també ha creat un conjunt de concursos complementaris que s'especialitzen en altres aspectes de la música i la cultura. L'edició del 2020 va ser la primera en ser cancel·lada, ja que cap esdeveniment competitiu es va poder donar a lloc com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19.
Orígens[modifica]
La Unió Europea de Radiodifusió (UER) es va establir el 1950, quan la BBC va acollir una conferència amb 23 organitzacions a l'Imperial Hotel de Torquay, Anglaterra, amb l'objectiu d'establir una cooperació en esforços creatius i establir les bases per a l'intercanvi de programes de televisió a través de les fronteres."[2]Eurovisió" com a terme en telecomunicacions va ser utilitzat per primera vegada pel periodista anglès George Campey a The London Evening Standard el 1951, quan es va referir a un programa de la BBC que s'estava retransmitint per la televisió neerlandesa;[2][3] la xarxa de transmissió d'Eurovisió de l'UER es va fundar posteriorment el 1954, en aquell moment formada per una sèrie d'enllaços de microones per tota Europa.[4]
En els anys següents a la formació de la UER, uns quants grans esdeveniments van ser retransmitits a través de la seva infraestructura, inclosa la coronació d'Elisabet II, que va ser retransmesa a França, Bèlgica, els Països Baixos, i Alemanya, a part del Regne Unit.[2][5] El setembre de 1953, a partir d'una reunió de la UER a Londres es va començar un intercanvi internacional de programes organitzats per a l'any següent, titulats com a "European Television Season", i es va retransmitir en directe a través d'Europa a través de la xarxa d'Eurovisió.[2][4] El primer d'aquests programes es va retransmetre el 6 de juny de 1954, cobrint el Narcissus Festival a Montreux, França, seguit d'un tour per la Ciutat del Vaticà. Altres esdeveniments es van donar els dies següents, incloent el Palio di Siena, una comeptitició d'atletisme a Glasgow, una desfilada de la Royal Navy davant la reina Elisabet II i la transmissió en directe dels partits de futbol de la Copa Mundial de la FIFA de 1954 a Suïssa, la primera vegada que la Copa del Món de la FIFA va ser acompanyada d'una cobertura televisiva en directe.[2][5]
A partir d'aquesta temporada de programes d'estiu, la UER va crear un "Comitè de Programació" per a investigar noves iniciatives per produir cooperació entre emissores cada any, amb Marcel Bezençon, director general de la Corproació de Retransmissió Suïssa (SRG SSR), com a primer president del comitè, i Rene McCall, director adjunt de la BBC, i Jean d'Arcy, director de l'emissora francesa Radiodiffusion-Télévision Française (RTF), actuant com a vicepresidents. Aquest comitè es va trobar a Monte Carlo el gener de 1955, i va aprovar dos nous projectes per a continuar estudiant: una competició de la cançó europea, inicialment proposada per Sergio Pugliese de l'emissora italiana RAI, i un concurs d'entertainers; aquesta última idea va ser finalment descartada.[6] El 19 d'octubre de 1955, a l'Assamblea General anual de la UER, que es va produir al Palazzo Corsini de Roma sota la presidència del director general de la BBC Ian Jacob, la UER es va decidir per organitzar una competició de cançons, amb el títol inical de European Grand Prix, i va acceptar una proposició de la delegació suïssa de dur-lo a terme a Lugano la primavera de 1956.[7][8] Un subgrup es va formar per establir les normes de la competició, presidida per Eduard Hass de la SRG SSR, que es va basar en el Festival de Música de Sanremo d'Itàlia, afegint-hi altres normes per mostrar una nova versió internacional.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «The Origins of Eurovision | Eurovision Song Contest» (en anglès), 27-05-2019. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Roxburgh, Gordon. Songs for Europe. 1: The 1950s and 1960s. Prestatyn: Telos, 2012. ISBN 978-1-84583-065-6.
- ↑ Turner, Barry. European Broadcasting Union (EBU). Londres: Palgrave Macmillan UK, 2004, p. 69–69. ISBN 978-1-4039-1481-1.
- ↑ 4,0 4,1 «EBU • UER - Technical Review», 27-06-2006. Arxivat de l'original el 2006-06-27. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ 5,0 5,1 «Eurovision Services: About us - who we are» (en anglès), 02-03-2024. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ «What is the point of Eurovision and how did it begin?» (en anglès), 22-05-2021. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ O'Connor, Steve «Academic Librarian: Singing in the Rain». Library Management, 31, 8/9, 26-10-2010. DOI: 10.1108/lm.2010.01531haa.001. ISSN: 0143-5124.
- ↑ Dubin, Adam. A Human Rights-Based Analysis of the Eurovision Song Contest and the European Broadcasting Union. Londres: Routledge, 2022-05-17, p. 36–53. ISBN 978-1-003-18893-3.