Holochilus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuHolochilus
Holochilus brasiliensis.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaCricetidae
SubfamíliaSigmodontinae
GènereHolochilus
Brandt, 1835
Espècies
Modifica les dades a Wikidata

Holochilus és un gènere de rosegador de la família dels cricètids. Està integrat per quatre espècies vivents, que habiten zones humides del nord, centre i centre-sud de Sud-amèrica.

Taxonomia[modifica]

Aquest gènere fou descrit l'any 1835 pel zoòleg i naturalista alemany Johann Friedrich von Brandt, com a subgènere de Mus.[1]

La seva espècie tipus és Holochilus sciureus Wagner, 1842; que fou assignada l'any 1999 per designació posterior per a continuar l'ús tradicional que es feia del gènere identificant-hi sigmodontins miomòrfids. Segons R. Voss i N. Abramson, els autors de la proposta, l'espècie tipus Mus (Holochilus) leucogaster Brandt, 1835 manca d'exemplar tipus i es basa en realitat en un espècimen de Trinomys.[2]

Taxonòmicament, la inclusió de Holochilus al grup dels orizominis és sostinguda per amples estudis, cladístics, morfològics, cariològics i de característiques moleculars.[3][4]

Tradicionalment en aquest gènere s'incloïa l'espècie fòssil Holochilus primigenus coneguda des del Plistocè mitjà de Bolívia. En el moment de descriure-la l'any 1996, Scott Steppan la considerà possiblement el tàxon ancestral dels Holochilus vivents.[5] Tanmateix, descobriments posteriors determinaren que calia separar aquest tàxon de Holochilus i incloure'l en un gènere monotípic com a Reigomys primigenus.[6]

Subdivisió[modifica]

La taxonomia dels Holochilus vivents encara presenta nombrosos interrogants. Basant-se en diferències en la morfologia craniodental, se'n reconeixen almenys quatre morfotipus, que són assimilables a les formes nominals de les quatre espècies.[7][8][9]

Seguint aquest esquema, aquest gènere es compon de quatre espècies vivents:

Hàbitat i distribució[modifica]

Les seves espècies es distribueixen des de les Guaianes, Veneçuela, Colòmbia, l'est de l'Equador i el Perú,[12][13] Bolívia, el Paraguai,[14] gran part del Brasil i de l'Uruguai,[15] i el nord-est de l'Argentina fins al sud de la província de Buenos Aires[16] i el curs mitjà del riu Atuel al departament San Rafael (província de Mendoza), a la mateixa república.[11]

Es tracta de formes de costums amfibis que viuen a climes des de tropicals fins a temperats. Habiten masses d'aigua dolça, lòtics o lèntics, amb abundant vegetació palustre.[17]

Referències[modifica]

  1. Brandt, J. F. (1835). Mémoires de l'Académie Impériale des Sciences de Saint-. Pétersbourg, (6)3(2), Sciences Naturelles, 1: 428.
  2. Voss, R. S.; Abramson, N. I. (1999). Holochilus Brandt 1835, Proechimys JA Allen 1899, and Trinomys Thomas 1921 (Mammalia, Rodentia) proposed conservation by the designation of H. sciureus Wagner 1842 as the type species of Holochilus. Bulletin of Zoological Nomenclature, 56(Pt 4), 255-261.
  3. Duff, A.; A. Lawson (2004). Mammals of the World: A checklist. New Haven: A & C Black, 312 pp. ISBN 0-7136-6021-X.
  4. Musser, G. G. and M. D. Carleton (2005). Superfamily Muroidea. p. 894–1531 a Mammal Species of the World a Taxonomic and Geographic Reference. D. E. Wilson i D. M. Reeder (editors). Johns Hopkins University Press, Baltimore.
  5. Steppan, S. J. 1996. A new species of Holochilus (Rodentia: Sigmodontinae) from the Middle Pleistocene of Bolivia and its phylogenetic significance (cal subscripció). Journal of Vertebrate Paleontology 16(3):522–530.
  6. Leonardo F. Machado, Yuri L. R. Leite, Alexandre U. Christoff; Lilian G. Giugliano (2014). "Phylogeny and biogeography of tetralophodont rodents of the tribe Oryzomyini (Cricetidae: Sigmodontinae)". Zoologica Scripta 43 (2): 119–130.
  7. Voss, R. S.; M. D. Carleton (1993). A new genus for Hesperomys molitor Winge and Holochilus magnus Hershkovitz (Mammalia, Muridae) with an analysis of its phylogenetic relationships. American Museum Novitates, 3085:1-39
  8. Pardiñas, U.F.J. & C. Galliari (1998). Sigmodontinos (Rodentia, Muridae) del Holoceno inferior de Bolivia. Revista Española de Paleontología, 13(1):17-25.
  9. Massoia, E. (1976). Mammalia. A: Ringuelet, R. (dir.), Fauna de Agua Dulce de la República Argentina, Fundación editorial Ciencia y Cultura, Buenos Aires, 44:1-128.
  10. Desmarest, (1819). Nouv. Dict. Hist. Nat., Nouv. ed., 29: 62.
  11. 11,0 11,1 Pardiñas, U. F. J.; P. Teta, D. Voglino; F. J. Fernández (2013). Enlarging rodent diversity in west-central Argentina: a new species of the genus Holochilus (Cricetidae, Sigmodontinae). Journal of Mammalogy 94: 231-240.
  12. Cabrera, A. (1961). Catálogo de los mamíferos de América del Sur. Revista del Museo Argentino de Ciencias Naturales Bernardino Rivadavia 4: 309-732.
  13. Cabrera, A. (1958). Catálogo de los mamíferos de América del Sur. Revista del Museo Argentino de Ciencias Naturales "Bernardino Rivadavia". Ciencias Zoológicas, 4(1):iv + 308 pàg.
  14. Redford, K. H.; J. F. Eisenberg (1992). Mammals of the Neotropics, The Southern Cone: Chile, Argentina, Uruguay, Paraguay. University of Chicago Press, Chicago, USA.
  15. González, E. M. (2001). Guía de Campo de los Mamíferos de Uruguay. Introducción al Estudio de los Mamíferos. Vida Silvestre, Montevideo, Uruguay.
  16. Galliari, C., U. Pardinas, & F. Goin (1996). Lista comentada de los mamíferos Argentinos. Mastozoología Neotropical 3(1): 39-61.
  17. Twigg, G. I. (1965). "Studies on Holochilus sciureus berbicensis, a cricetine rodent from the coastal region of British Guiana". Proceedings of the Zoological Society of London 145 (2): 263–283.