Homeward Bound (pel·lícula de 1923)
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Ralph Ince  |
| Protagonistes | |
| Producció | Adolph Zukor |
| Guió | Peter B. Kyne |
| Fotografia | Ernest Haller |
| Productora | Famous Players-Lasky Corporation |
| Distribuïdor | Paramount Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1923 |
| Durada | 70 min |
| Idioma original | anglès cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Gènere | cinema mut i drama |
     
| |
Homeward Bound és una pel·lícula muda dirigida per Ralph Ince i protagonitzada per Thomas Meighan i Lila Lee.[1] Basada en la novel·la “The Light to Leeward” (1915) de Peter B. Kyne,[2] va ser estrenada el 29 de juliol de 1923.[3]
Repartiment
[modifica]- Thomas Meighan (Jim Bedford)
- Lila Lee (Mary Brent)
- Charles S. Abbe (Rufus Brent)
- William P. Carleton (Rodney)
- Hugh Cameron (Murphy)
- Gus Weinberg (capità Svenson)
- Maude Turner Gordon (Mrs. Brannigan)
- Cyril Ring (Rufus Brent Jr.)
- Katherine Spencer (Clarissa Wynwood)
Argument
[modifica]L'armador Rufus Brent pretén que el capità Svenson s'encarregui de comandar el viatge inaugural del iot que ha comprat recentment per a la seva filla Mary. En veure però que aquest és un alcohòlic decideix reemplaçar-lo pel primer oficial Jim Bedford. Aquest s'enamora de Mary i al final del creuer es casen tot i l'oposició del pare. Brent però aconsegueix guanyar-se la confiança del senyor Brent quan mostra la seva perícia en rescatar el seu iot, que ha quedat desarborat en mig d'una tempesta.
Producció
[modifica]La Famous Players-Lasky va endegar el projecte a finals del 1922 el qual s'havia de titular “The Light to Leeward” basat en la novel·la de Peter B. Kyne. L'adaptació havia de córrer a càrrec de Jack Cunningham, i es comptava com a protagonistes a Jack Holt i Agnes Ayres i per a la direcció amb Joseph Henaberry.[4] A l'abril del 1923 es va anunciar que Cunningham es trobava escrivint l'adaptació i que Irvin Willat seria al final el director.[5] Poques setmanes després però es va anunciar que EIllat no estava en condicions de dirigir el projecte degut a una malaltia.[6] Ralph Ince el va substituir a la direcció, Jack Holt va ser reemplaçat per Thomas Meighan i el títol es va canviar pel definitiu “Homeward Bound”. Agnes Ayres també va ser substituïda per Lila Lee.[7] La filmació es va realitzar majoritàriament als estudis de la Paramount a Nova York on Ince tirava endavant un altre projecte.[2] i també al riu Thames a New London (Connecticut)[8] on tradicionalment es feia la cursa entre Yale i Harvard.[9] Les escenes dins del iot es van rodar en un vaixell de 190 peus d'eslora.[9] A mitjans de juliol s'havia completat el rodatge[10] i es va estrenar el 29 de juliol. Peter B. Kyne va posar un plet a la Famous Players-Lasky a causa de la pel·lícula. L'autor reclamava que havia signat amb la productora un contracte per adaptar la seva novel·la i escriure’n els subtítols i demanava una compensació de 1.500 dòlars.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «Thomas Meighan in “Homeward Bound”». The Film Daily XXV, 41, 19-08-1923, pàg. 7.
- ↑ 2,0 2,1 «Operation halts Willat’s work with Meighhan». Motion Picture News, 12-05-1923, pàg. 2273.
- ↑ «Ralph Ince Productions on Broadway». The Film Daily XXV, 30, 05-08-1923, pàg. 5.
- ↑ «Paramount announces “The Super 39”». Exhibitor’s Trade Review, 23-12-1922, pàg. 183.
- ↑ «Studio and Player brevities». Motion Picture News, 28-04-1923, pàg. 2084.
- ↑ «Willat Ill». The Film Daily XIV, 33, 03-05-1923, pàg. 2.
- ↑ The Film Daily XXIV, 39, 09-05-1923, pàg. 5.
- ↑ «Cuts and flashes». The Film Daily XXIV, 55, 25-05-1923, pàg. 8.
- ↑ 9,0 9,1 «With Paramount Units». Motion Picture News, 30-06-1923, pàg. 3154.
- ↑ «Theater Changes». Film Daily XXV, 14, 17-07-1923, pàg. 3.
- ↑ «Kyne suing Famous Players». The Film Daily XXV, 76, 30-09-1923, pàg. 12.
Enllaços externs
[modifica]- Homeward Bound al catàleg de l'American Film Institute