Vés al contingut

Hora punta 3

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaHora punta 3
Rush Hour 3 Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióBrett Ratner Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRoger Birnbaum Modifica el valor a Wikidata
GuióJeff Nathanson Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLalo Schifrin Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJ. Michael Muro Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMark Helfrich Modifica el valor a Wikidata
VestuariBetsy Heimann Modifica el valor a Wikidata
ProductoraNew Line Cinema Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorInterCom i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units, França i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena30 juliol 2007 (Los Angeles) Modifica el valor a Wikidata
Durada91 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
RodatgeLong Beach i París Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost140.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació258.097.122 $ (mundial) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'acció, buddy cop, cinema d'arts marcials i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Temacooperació policial internacional Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLos Angeles i París Modifica el valor a Wikidata

Lloc webrushhour3.fr Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0293564 TMDB: 5174 FilmAffinity: 411588 Rottentomatoes: m/rush_hour_3 Allmovie: v339693 AFI: 64457 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Rush Hour Modifica el valor a Wikidata

Hora punta 3 (títol original en anglès: Rush Hour 3) és una pel·lícula estatunidenca-francesa de Brett Ratner, estrenada el 2007 i doblada al català.[1] És la tercera part de la saga Rush Hour.[2][3][4]

Argument

[modifica]

Tres anys després del final de Rush Hour 2, Carter ja no és detectiu sinó agent de trànsit als carrers de Los Angeles. Lee és ara el guardaespatlles del seu amic l'ambaixador Han, present a la primera pel·lícula. Tanmateix, al cor de París hi ha un secret mortal. A l'altre costat del món, a Los Angeles, l'ambaixador Han està a punt de divulgar aquest secret. Té en el seu poder nova evidència explosiva sobre els mecanismes interns de les Tríades, el sindicat del crim més poderós i més conegut del món.

L'ambaixador ha descobert la identitat de Shy Shen, element clau del vast imperi del crim, i està a punt de revelar-ho al Tribunal Penal Mundial, fins que la bala d'un assassí el silencia per sempre. Les Tríades faran qualsevol cosa per assegurar-se que els seus secrets romanguin enterrats i només existeix una esperança per poder detenir-los... El detectiu Carter (Chris Tucker), del departament de policia de Los Angeles, i l'inspector xinès Lee (Jackie Chan) viatgen a París per detenir una conspiració criminal a nivell global i per salvar la vida d'un vell amic: la filla de l'ambaixador Han: Soo Yung.

Una vegada sobre el terreny la policia els deté a l'Aeroport de París - Charles de Gaulle, fent-los comprendre que no són els benvinguts.

Després de moltes baralles, els dos amics troben finalment el seu «blanc», Geneviève, que té el nom dels caps de les Tríades xineses, que, mentrestant, han aprofitat per agafar la filla de l'ambaixador antigament protegida per Lee. La cita és al restaurant de la Torre Eiffel, el Jules Verne, per a un últim combat entre Lee, el seu «germà d'adopció», Carter i altres membres de la Tríada, acabant-se per un final en «paracaigudes» -gràcies a una bandera francesa- al final de la qual Carter i Lee acaben en una de les fonts dels jardins del Trocadéro.

Repartiment

[modifica]

Llocs de rodatge

[modifica]

A París es rodaren escenes de la pel·lícula al Palau de Chaillot, a la Plaça del Trocadéro, al Ministeri d'Afers Exteriors del Quai d'Orsay, a la vora del Sena, en particular sota el pont du Carrousel, a l'Hotel Plaza Athénée, al Cafè de la Paix, Avinguda Montaigne...

Referències culturals

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Títol en català a Ésadir.cat
  2. ↑ Desson Thomson «Rush Hour 3». , 10-08-2007. Arxivat de febrer 13, 2024, a Wayback Machine.
  3. ↑ Roger Ebert «Rush Hour 3». Chicago Sun-Times, 10-08-2007.
  4. ↑ James Berardinelli. «Rush Hour 3». ReelViews.net. Arxivat de l'original el May 22, 2023. [Consulta: 13 agost 2007].

Enllaços externs

[modifica]