Segons es desprèn dels textos antics, l'emperador Yōmei, per tal de guarir-se d'una malaltia, va prometre de bastir un temple i d'instal·lar-hi una estàtua de Buda per obtenir el favor diví. Poc temps després, però, va morir sense haver pogut dur a terme la seva promesa; tanmateix, l'emperadriu i el príncep hereu Shōtoku van fer construir el temple anomenat d'Ikagura (segons el nom del lloc on es va aixecar) o Hōryū-ji (literalment «Temple de la Llei Florent») l'any 607, d'acord amb les darreres voluntats de l'emperador.
Tot i que el conjunt dels edificis fou destruït per un important incendi el 670, el temple es pot enorgullir de catorze segles d'observança contínua de la tradició. El temple va esdevenir, el 1993, el primer lloc del Japó reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.
El temple conté un gran nombre d'objectes de gran valor, frescos, estàtues i altres obres d'art que revelen influències xineses, coreanes i índies. Un dels tresors més importants és una tríada de Shaka (el Buda històric) flanquejat de dos servidors.
, Historical Sites of Prince Shōtoku (en) 
Divinitat protectora
El pavelló dels somnis
La porta principal
El Kondō i la pagoda de 5 pisos
