Vés al contingut

Hoshi Tōru

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHoshi Tōru

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 星亨 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 maig 1850 Modifica el valor a Wikidata
Edo (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juny 1901 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
President de la Cambra de Representants del Japó
Membre de la Cambra de Representants del Japó
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióRanshadō (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal
Partit Constitucional
Rikken Seiyūkai Modifica el valor a Wikidata
En aquest nom japonès, el cognom és Hoshi.

Hoshi Tōru (星 亨, 19 de maig de 1850–21 de juny de 1901) va ser un polític i ministre japonès durant el període Meiji.

Biografia

[modifica]

Hoshi va néixer a Edo, en el què avui dia és part de Tsukiji, a la ciutat de Tòquio. Poc se sap del seu pare biològic, a part del fet que era guixer. La seva mare es va casar en segones núpcies amb un metge d'Uraga i va adoptar el cognom Hoshi. Amb la intenció inicial de fer carrera de medicina, va aprendre anglès a Yokohama i es va convertir en professor d'anglès. Després de la Restauració Meiji, va estar protegit per Mutsu Munemitsu i va entrar al servei del nou govern Meiji, exercint de cap de l'Oficina de Duanes de Yokohama. En un moment donat, va precipitar un incident diplomàtic menor per un desacord amb el ministre britànic Harry Smith Parkes sobre quin kanji era millor utilitzar per traduir el títol de «reina», com el de la reina Victòria, i es va negar a acceptar la posició de Parkes i va renunciar al seu càrrec. Després va viatjar a Anglaterra, on va estudiar a Middle Temple, i el 1877 es va convertir en el primer japonès que va assolir el títol d'advocat al Regne Unit.[1]

Quan van tornar al Japó, Hoshi va entrar a treballar al Ministeri de Justícia i va ser crític amb el hanbatsu, o política basada en els clans, que va percebre com una posició feble del govern japonès sobre la revisió dels tractats desiguals amb el potències occidentals. Fou expulsat breument de Tòquio segons la Llei de preservació de la pau,[2] se li va prohibir fer cap mena de publicació el 1887 i va ser empresonat el 1888. Hoshi va deixar el Japó i va marxar als Estats Units i al Canadà el 1888 poc després de ser alliberat, on va romandre un any. Després va anar a Anglaterra i Alemanya, per tornar finalment al Japó el 1890. El 1892 va ser elegit a la Cambra de Representants del Japó a les eleccions generals de 1892 amb el Partit Liberal i es va convertir en president de la Cambra el maig de 1892. No obstant això, va ser destituït del càrrec el desembre de 1893 després d'una moció de censura.[3] Versat en qüestions legals relatives als Estats Units des de la seva etapa com a ambaixador resident a Washington DC entre 1896 i 1898, Hoshi havia de ser nomenat ministre d’Exteriors durant el govern d'Okuma Shigenobu; no obstant això, a causa de problemes polítics interns dins del Kenseikai, el nomenament no es va arribar a produir. En lloc d'això, Hoshi va ser nomenat ministre de Comunicacions al quart govern d'Itō Hirobumi, l'octubre de 1900. També va deixar el Keiseikai per unir-se a Rikken Seiyūkai, fundat aquell any per Itō.[4] El mateix mes el Mainichi Shimbun el va acusar de participar en un escàndol de corrupció a l'Assemblea de la ciutat de Tòquio. Tot i que va defensar la seva innocència, es va veure obligat a dimitir tres mesos després a causa d’una campanya implacable contra el seu nom del diari. Al març va ser declarat innocent per falta de proves, però a meitat del procés va ser assassinat per un home de mitjana edat amb una espasa curta.

Referències

[modifica]
  1. Dean Meryll, Mayumi Irie. Japanese Legal System. Cavendish Publishing, 2002. ISBN 1859419577. 
  2. McLean, Walter Wallace. Political History of Japan During the Meiji Era, 1867-1912. Routledge, 2013. ISBN 1164071831. 
  3. De Lange, William. A History of Japanese Journalism: Japan's Press Club as the Last Obstacle to a Mature Press. Psychology Press, 1998. ISBN 1873410689.  page 99-100
  4. Itoh, Mayumi Irie. The Hatoyama Dynasty: Japanese Political Leadership Through the Generations. Palgrave Macmillan, 2003. ISBN 1403981523.  page 36

Enllaços externs

[modifica]