Hospital de la Salpêtrière

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióHospital de la Salpêtrière
hôpital de la Pitié-Salpétrière
Salpétrière-Pitié.jpg
Dades base
Tipus entitat hospital i església
Història
Fundació 1656
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Afiliacions Assistance Publique – Hôpitaux de Paris

Web Lloc web oficial

Modifica dades a Wikidata


La Salpêtrière en els temps de Napoléo

Hospital de la Salpêtrière (Hospital de París, convertit a principis del segle XX en hospici i manicomi).

En els seus orígens constituí una dependència de l'hospital general creat per Lluís XVI per albergar la munió de captaires que pul·lulaven pels carrers de la capital de França, constituint en no poques vegades un perill pels transeünts. En el seu origen, la Salpêtrière serví d'asil a les dones desgraciades i des-vàlides. El cos d'edifici anomenat de la Vierge és un vestigi de la primitiva construcció. El 1669, Lluís XIV menà reemplaçar la capella de l'establiment, consagrada a Sant Dionís, per una església de grans dimensions. El nou temple, posat sota l'advocació de Sant Lluís, fou construït amb subjecció als planells de l'arquitecte Le Vau, i consisteix en un domo octogonal obert per vuit arcades que formen naus radiants, les quals van a unir-se sota una cúpula central. El pòrtic i el vestíbul estan decorats amb columnes jòniques i un àtic. A la dreta de l'església s'hi troba el cos d'edifici anomenat Bâtiment Mazarin, i a l'esquerra el bâtiment Lassay, anomenat així perquè la marquesa de Lassay sufragà les despeses del la seva construcció.

La presó de la Force, on eren recloses les joves de vida airada, fou instal·lada en el centre de l'Hospital vers l'any 1684. En aquesta hi estigueren recloses Madame La Clairon, cèlebre artista, i no poques filles de famílies nobles. Les infermeries, el qual pavelló central fou orientat en la mateixa línia que el domo de l'església, i la porta d'entrada de l'hospici daten del 1780. la seva construcció durà set anys. El Consell general dels Hospicis féu suprimir el 1807 l'emprà cadenes, ferros candents aplicats a les mans i els peus i altres tortures emprades fins llavors amb els malalts nerviosos.

Conducció de prostitutes a La Salpêtrière

Els locals i dependències malsanes foren destruïts, així com els calabossos subterranis, i substituïts per altres de nous en excel·lents condicions higièniques. D'aquesta època daten els grans dormitoris. El 1815, la part de l'edifici destinada a epilèptics fou restaurada completament, instal·lant-se a continuació el taller de treball, que restà acabat el 1835. Pel mateix any es començà la construcció de 4 pavellons quadrats dividits en 16 cel·les destinades a dements furiosos o a malalts subjectes a l'acció de la justícia. El 1836, les habitacions d'aquesta nova secció, anomenada de Rambuteau, foren completades amb 14 cel·les més, edificades en forma de xalets suïssos i escampades en un vast terreny.

El 1848 les joves alienades, confoses fins llavors amb les adultes, restaren separades d'aquestes en dependències diferents. L'Escola municipal d'Infermeres fou annexionada a l'establiment el 1878, i el servei hidroteràpic quedà instal·lada el 1883. La superfície ocupada per l'Hospici és de 308.821 m². i en aquest hi existeixen milers de persones. Es troba distribuït en 45 cossos agrupades per barris amb els seus carrers i jardins. El manicomi, allunyat de l'Hospital, acollia centenars d'alineats. Les noies petites i les adultes tranquil·les ocupaven barris separats segons els diferents gèneres de demència. Per alineats i epilèptics existien també seccions especials.

Treballadors de l'hospital[modifica]

Annie Anzieu, logopeda

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hospital de la Salpêtrière Modifica l'enllaç a Wikidata