Hostal de la Bona Sort
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau i hostal  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura del Renaixement | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Carders, 12-12 bis i Assaonadors, 13 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52304 | |||
| Id. Barcelona | 297 | |||
L'Hostal de la Bona Sort és un conjunt arquitectònic situat als carrers dels Carders i dels Assaonadors de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Descripció[modifica]
L'edifici del carrer dels Carders té planta baixa i tres pisos i és un casal noble dels segles xvi-xvii, transformat en hostal el segle xix, època en què es bastí l'edifici del carrer dels Assaonadors.[1][2][3]
Els baixos presenten vuit obertures, de les quals cinc presenten forma d'arc carpanell, amb la particularitat que la que dona accés al pati interior es troba emmarcada en un portal adovellat. A cada pis es disposen quatre balcons, a excepció de la planta noble, on n'hi ha tres, seguits per una finestra enreixada. Cada balconada està tancada per una barana de ferro forjat i una llosana amb rajoles de ceràmica catalana. La façana, austera i amb prou feines sense ornamentació, està constituïda per un aparell isòdom de carreus de pedra. La seva uniformitat només és interrompuda per dues motllures horitzontals que la ressegueixen al nivell del pis noble.[2]
L'interior s'articula entorn d'un pati amb arcades, que conserva una rusticitat anacrònica.[2][3]
Història[modifica]
El 1779, Josep Ignasi d'Alòs i de Soldevila (1723-1782), segon marquès de Puerto Nuevo,[4] va demanar permís per a obrir-hi una finestra i reparar unes esquerdes a la façana.[5]
El 1826, el procurador del marquès Ignasi Miquel de Sallés i d'Alòs va demanar permís per a engrandir el portal principal i modificar el guardarrodes, segons el projecte del mestre de cases Miquel Bosch i Camps,[6] que el 1832 es va encarregar de construir-hi un tercer pis enlloc de les golfes en una part de la façana.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Hostal de la Bona Sort». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Hostal de la Bona Sort». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 Sacs, Joan «La descoberta de Barcelona. IX Itineraris (1)». La Publicitat, 19-06-1929, pàg. 1.
- ↑ «Josep Ignasi de ALOS y de SOLDEVILA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Marquès de Puertonuevo. Carders. Obrir finestres i un forat, arreglar esquerdes de la façana». C.XIV Obreria C-20/1779-132. AHCB, 15-07-1779.
- ↑ «Francesc Puigjaner Valldeperas. Apoderat de Miquel de Sallés i d'Alós. Marquès de Puertonuevo. Carders 6. Casa. Engrandir el portal i modificar el guarda-rodes». C.XIV Obreria C-128/1826-130. AHCB, 27-07-1826.
- ↑ «Ignacio Miguel de Sallés. Marquès de Puertonuevo. Carders 6». C.XIV Obreria C-111/1832-63. AHCB, 26-06-1832.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hostal de la Bona Sort |
- «Hostal de la Bona Sort». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.