Hubert Mingarelli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHubert Mingarelli

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 gener 1956 Modifica el valor a Wikidata
Mont-Saint-Martin (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 2020 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Grenoble (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióescriptor, guionista Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2041533 TMDB.org: 1202607 Goodreads author: 825258 Modifica el valor a Wikidata

Hubert Mingarelli (Mont-Saint-Martin, 14 de gener de 1956 - Grenoble, 27 de gener de 2020) fou un escriptor francès.

Biografia[modifica]

Va estudiar fins als 17 anys, quan es va enrolar a la marina durant tres anys. Durant aquest temps va visitar el Mediterrani i el Pacífic, i després va viatjar per Europa. Acabada aquesta etapa, es va instal·lar a Grenoble on va treballar en diversos llocs i no va ser fins a la dècada de 1980 que va començar a publicar. El 2003 va guanyar el Premi Médicis amb la novel·la Quatre soldats. Actualment viu en un mas de muntanya de Matheysine als Alps francesos.

Les dones no són massa presents a les seves novel·les. S'interessa molt més per les relacions pare-fill, com es pot veure a Une rivière verte et silencieuse (1999), La Dernière Neige (2000) o també a La Beauté des loutres (2002). A Quatre Soldats (2003) evoca l'amistat entre quatre homes entre els quals n'hi ha un que acaba de sortir de l'adolescència. El tema militar també es pot trobar en certa manera a Una cabana a l'hivern. Els tres relats inclosos a Océan Pacifique té clares referències autobiogràfiques amb la vida de mariner que va dur a l'armada. Aquesta títol li va comportar el premi Livre & mer Henri-Queffélec del Festival Livre & Mer de Concarneau de 2007.

Bibliografia[modifica]

  • Le Secret du funambule, MilanEC, 1992.
  • Le Bruit du vent, Gallimard (Page blanche), 1991.
  • La Lumière volée, Gallimard Page noire, 1993.
  • Le Jour de la cavalerie, Le Seuil, 1995.
  • L'Arbre, Le Seuil, 1996.
  • Une rivière verte et silencieuse, Le Seuil, 1999.
  • La Dernière Neige, Le Seuil, 2000.
  • La Beauté des loutres, Le Seuil, 2002.
  • Quatre Soldats, Le Seuil, 2003. (Premi Médicis)
  • Hommes sans mère, Le Seuil, 2004.
  • Le Voyage d'Eladio", Le Seuil, 2005.
  • Océan Pacifique, Le Seuil, 2006.
  • Marcher sur la rivière, Le Seuil, 2007.
  • La Promesse, Le Seuil, 2009.
  • L'Année du soulèvement, Le Seuil, 2010.
  • La lettre de Buenos Aires, Buchet-Chastel, 2011
  • La Source, Cadex, 2012
  • Un repas en hiver, Stock, 2012. Traduïda al català amb el títol Una cabana a l'hivern per Lluís-Anton Baulenas a l'editorial Sembra Llibres.
  • L'homme qui avait soif, Stock, 2014
  • L'Incendie, amb Antoine Choplin, Éditions La Fosse aux ours, 2015
  • Une histoire de tempête, Éditions du sonneur

Premis literaris[modifica]

  • 1995 - Prix 12/17 Brive-Montréal
  • 2003 - Premi Médicis
  • 2006 - Prix Livre & Mer Henri-Queffélec
  • 2014 - Prix Landerneau
  • 2014 - Prix Louis-Guilloux