Humbert de Romans

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHumbert de Romans
Biografia
Naixement 1190
Rumans d'Isèra
Mort 14 juliol 1277 (86/87 anys)
Valença
  Mestre General de l'Orde de Predicadors 

Dades personals
Religió Cristianisme
Activitat
Ocupació Dominic
Orde religiós Orde dels Predicadors
Enaltiment
Modifica les dades a Wikidata

Humbert de Romans (c. 1200, Romans - † 1277, Valence) fou un sacerdot dominic francès, mestre general de l'Orde de Predicadors des del 1254 fins al 1263.

Biografia[modifica]

Realitzà els estudis a la Universitat de París des del 1215. Després es féu dominic el 1224, fou traslladat a Lió per estudiar-hi teologia, i allà fou prior del 1236 al 1239. Aquell any fou nomenat pare provincial de Roma, càrrec que mantingué fins al 1242. El 1244 fou provincial de França.

El 1254 fou escollit mestre general al capítol celebrat a Budapest. Presidí capítols a Buda, Milà, París, Florència, Tolosa, Valenciennes (on s'aprovà una variant de les constitucions que s'aplicaria a les dominiques), Estrasburg, Barcelona, Bolonya i Londres. Li tocà també sostenir la disputa amb els mendicants del 1252-1256 pel lloc que aquests havien d'ocupar a la universitat. El 1263 deixà el càrrec i es dedicà a escriure.

Obres[modifica]

Durant el seu generalat es redactà una nova edició de les constitucions de l'orde i Humbert n'elaborà comentaris així com de la Regla de sant Agustí. Aquest text és conegut com De vita regulari. Així mateix, preparà un ritual unificat de l'orde anomenat Ecclesiasticum Officium.

També va escriure una obra de suport per als predicadors, De eruditione praedicatorum i va contribuir a la tasca realitzada pel Concili de Lió II (1274) per mitjà de la seva obra Opus tripartitum.

Bibliografia[modifica]

  • Angelo Walz, voz «Umberto di Romans» en la Enciclopedia cattolica, vol. XII, Sansoni, Florència 1954
  • Michael Ott, voz «Humbert of Romans» en The Catholic Encyclopedia, vol. VII, Robert Appleton Company, Nova York 1910