Hygrocybe

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHygrocybe Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaHygrophoraceae
GènereHygrocybe Modifica el valor a Wikidata
(Fr.) P. Kumm. (1871)
Tipus taxonòmicHygrocybe conica
Nomenclatura
Sinònims

Hygrocybe és un gènere de bolets dins la família de la llenega ()Hygrophoraceae. Els seus basidiocarps sovint són brillantment acolorits i tenen capells mucilaginosos, espores blanques i estípits sense anells. A Europa sovint es presenten en prats vells sense adobar i com que aquest hàbitat està en declivi hi ha certa preocupació pel futur d'aquest gènere de bolets. A altres llocs del món són típics dels boscos i arbredes. La majoria es creu que estan associats a les molses. N'hi ha unes 150 espècies a tot el món. Alguns són comestibles.

Taxonomia[modifica]

Història[modifica]

El gènere Hygrocybe va ser publicat originàriament el 1821 per Elias Magnus Fries com una subsecció d'Agaricus i el 1871 va arribar al rang de gènere per Kummer. Hydrocybe es considera una variant ortogràfica de Hygrocybe. El nom del gènere deriva del grec ῦγρὁς (= humit) + κυβη (= cap).[1][2]

Fins a la dècada de 1970 es considerava per molts com un sinònim d'Hygrophorus, un gènere relacionat de ectomicorízics.[1][3]

Hygrocybe s'ha dividit en subgèneres – notablement Cuphophyllus (= Camarophyllus sensu Singer, non Fries) – ha adquirit el rang de gènere. Però cap a 2011, tanmateix, la majoria de les aautoritats en micologia consideren aquest gènere dividit com a sinònim d'Hygrocybe.[4][5][6] Algunes espècies com el de capell de color malva (Humidicutis lewelliniae), ha estat descrit dins del petit gènere Humidicutis.

Estatus actual[modifica]

La recerca filogenètica recent i la cladística suggereixen que Hygrocybe és parafilètic i no forma un sol clade dins els Hygrophoraceae. Com a resultat s'ha suggerit que com a mínim el gènere Cuphophyllus (comprenent Hygrocybe pratensis i similars) s'hauria de treure de Hygrocybe sensu stricto, junt amb el gènere Gliophorus (comprenent Hygrocybe psittacina i similars).[7][8][9]

Hàbitat, nutrició i distribució[modifica]

La majoria d'espècies d'Hygrocybe viuen sobre la terra, però unes poques (com Hygrocybe mexicana i H. rosea) només ho fan en molses dels arbres.[10] A Europa algunes espècies viuen en prats però la majoria en arbredes. La nutrició no és com mycorrhiza ni saprotròfica. Sembla que estan en simbiosi amb molses.[11]

Tenen distribució cosmopolita, des deltròpics a les regions subpolars.[12]

Ús econòmic[modifica]

Hygrocybe pratensis és comestible,[6] cap de les espècies es cultiva comercialment. Altres espècies són comestibles i es recullen de forma local.[13]

Algunes espècies[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hygrocybe
  1. 1,0 1,1 Rea C.. British Basidiomycetaceae: A Handbook of the Larger British Fungi. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1922, p. 799. 
  2. Cornelis, Schrevel. Schrevelius' Greek lexicon, tr. into Engl. with numerous corrections, 1826, p. 184–186 [Consulta: 4 octubre 2011]. 
  3. Hesler LR, Smith AH.. North American species of Hygrophorus. University of Tennessee Press, 1963, p. 416. 
  4. «Hygrocybe (Fr.) P. Kumm.». Index Fungorum. CAB International. [Consulta: 22 setembre 2011].
  5. «Hygrocybe (Fr.) P. Kumm.». MycoBank. International Mycological Association. [Consulta: 22 setembre 2011].
  6. 6,0 6,1 Boertmann D.. The genus Hygrocybe. 2nd. Copenhagen: Danish Mycological Society, 2010, p. 200. ISBN 978-87-983581-7-6. 
  7. Kovalenko AE, Moncalvo J-M, Vilgalys R, Petersen RH, Hughes KW, Lodge DJ. «Recent advances in molecular phylogeny of temperate Hygrophoraceae and concordance with morphology and ecology (abstract)». IMC7 Abstracts, 146, 2002.
  8. Matheny PB, Curtis JM, Hofstetter V, Aime MC, Moncalvo JM, Ge ZW, Slot JC, Ammirati JF, Baroni TJ, Bougher NL, Hughes KW, Lodge DJ, Kerrigan RW, Seidl MT, Aanen DK, DeNitis M, Daniele GM, Desjardin DE, Kropp BR, Norvell LL, Parker A, Vellinga EC, Vilgalys R, Hibbett DS. «Major clades of Agaricales: a multilocus phylogenetic overview» (PDF). Mycologia, 98, 6, 2006, pàg. 982–95. DOI: 10.3852/mycologia.98.6.982. PMID: 17486974.
  9. Babos M, Halász K, Zagyva T, Zöld-Balogh Á, Szegő D, Bratek Z. «Preliminary notes on dual relevance of ITS sequences and pigments in Hygrocybe taxonomy». Persoonia, 26, 2011, pàg. 99–107. DOI: 10.3767/003158511X578349.
  10. Lodge DJ, Matheny PB, Cantrell SA, Moncalvo J-M, Vilgalys R, Redhead S. «Delineating the Hygrophoraceae: character myths vs. gene trees (poster)» (PDF). Inoculum, 57, 4, 2006, pàg. 27. Arxivat 2012-03-19 a Wayback Machine.
  11. Seitzman BH, Ouimette A, Mixon RL, Hobbie EA, Hibbett DS. «Conservation of biotrophy in Hygrophoraceae inferred from combined stable isotope and phylogenetic analyses». Mycologia, 103, 2, 2011, pàg. 280–290. DOI: 10.3852/10-195.
  12. Kirk PM, Cannon PF, Minter DW, Stalpers JA.. Dictionary of the Fungi. 10th. Wallingford, UK: CABI, 2008, p. 446. ISBN 978-0-85199-826-8. 
  13. Boa ER.. Wild edible fungi: a global overview of their use and importance to people. Food and Agriculture Organization of the United Nations, 2004, p. 147. ISBN 92-5-105157-7. 

Enllaços externs[modifica]