Hyles nicaea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHyles nicaea Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata  
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaSphingidae
TribuMacroglossini
GènereHyles
EspècieHyles nicaea Modifica el valor a Wikidata
(de Prunner, 1798)
Nomenclatura
Sinònims
  • Sphinx nicaea de Prunner, 1798
  • Sphinx cyparissiae Hübner, 1813
  • Celerio rubida Oberthür, 1916
  • Deilephila nicaea castissima Austaut, 1883
  • Deilephila nicaea carnea Austaut, 1889
  • Celerio nicaea margine-denticulata Oberthür, 1916
  • Celerio nicaea albina Oberthür, 1916
  • Celerio nicaea libanotica Gehlen, 1932
  • Celerio nicaea sheljuzkoi Dublitzky, 1928
  • Deilephila nicaea lathyrus Walker, 1856
  • Deilephila nicaea crimaea A. Bang-Haas, 1906
  • Deilephila nicaea orientalis Austaut, 1905

Hyles nicaea és un lepidòpter heteròcer glossat de la família Sphingidae.

Distribució[modifica]

Es distribueix pel nord d'Àfrica, Península Ibèrica, països del nord del Mediterrani, Àsia Menor fins a la regió del Caspi i el nord-est de l'Índia. A la península Ibèrica és més freqüent trobar-la a zones costaneres del Mediterrani, encara que en tot cas es pot considerar una espècie rara als Països Catalans.

Descripció[modifica]

Imago[modifica]

Envergadura alar d'entre 80 i 100 mm. Es pot distingir d'altres espècies del gènere per la seva grandària, generalment superior a Hyles euphorbiae. Es caracteritza pel seu color verd oliva, present al cap, tòrax, abdomen i ales. A l'abdomen també hi té quatre taques negres que generalment queden tapades per les ales posteriors. Ales anteriors color crema, amb taques verdes oliva basals, discals i una franja post-discal. Ales posteriors amb base negra seguida de franges rosades/vermelles, verd oliva i crema. La variació de tonalitats entre cada exemplar pot ser destacable, havent exemplars que substitueixen el color crema pel rosat o que tenen formes blanques al tòrax, per exemple.

Eruga[modifica]

Poden arribar als 120 mm. Durant les primeres fases són verdes amb franges de punts grocs, cap groc i cua negra. A les darreres, són blanques amb franges de taques negres on al centre de cada una s'hi troba un punt groc; cap blanc i negre i cua negra. Alguns exemplars poden tenir altres aspectes on pot predominar més o menys el color negre.

Hàbitat[modifica]

Terrenys secs, sobretot calcaris. L'eruga s'alimenta de Euphorbia, però sent predilecció per la Euphorbia nicaeensis.

Període de vol[modifica]

Dues generacions anuals, l'una al maig/juliol i l'altra a l'agost/setembre. En algunes zones pot ser que només aparegui una sola generació al juny. Hibernació com a pupa.

Bibliografia[modifica]

  • P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

Enllaços externs[modifica]