Vés al contingut

Hélène Fournier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHélène Fournier

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Pellaut Modifica el valor a Wikidata
23 desembre 1904 Modifica el valor a Wikidata
Cussay (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 març 1994 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Rochecorbon (França) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaTours (1945–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbotiguer d'ultramarins, membre de la Resistència Francesa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis

Hélène Fournier (Cussay, 23 de desembre de 1904 - Rochecorbon, 29 de març de 1994) de nom de soltera Hélène Pellault fou una figura de la resistència de l'Indre i Loira, on va tenir un paper actiu d'ajuda als passatgers clandestins de la línia de demarcació que separa en dos el departament, des del començament de l'estiu de 1940 fins l'1 de març de 1943.[1] Va ser l'única supervivent del comboi del 24 de gener de 1943.

Biografia

[modifica]

Filla d'un ferrer socialista i laic, va prendre el nom del seu marit, Fournier, en casar-se.[2] La parella va regentar una botiga d'alimentació a Tours, al carrer Febvotte, 98. Durant la Segona Guerra Mundial es va comprometre amb la xarxa de la resistència Libé-Nord i la seva botiga va esdevenir un punt de transmissió de missatges per a la xarxa. Igualment, va albergar i ajudar persones clandestines, perseguides o investigades per la seva activitat a la resistència.

El comboi dels 31.000

[modifica]

El 29 d'octubre de 1942 va ser detinguda, arran d'una denúncia, i va ser empresonada amb el número 1183 a la presó de Tours. Va restar a la presó fins al 7 de novembre de 1942, en companyia d'altres vint dones de Tours, i posteriorment les van traslladar al camp alemany de Romainville, a Seine-Sant-Denis, al municipi de les Lilas.[3][4] Hi va ser detinguda amb Elisabeth Le Port. El 24 de gener de 1943 les presoneres van ser traslladades al camp de Royallieu i després deportades al camp d'Auschwitz amb el comboi anomenat dels 31.000, format per 230 dones i 1.530 homes.[5][6][1][7] Aquest comboi és el primer comboi mixt que va portar dones de la resistència francesa en el marc de l'operació Nacht und Nebel, la meitat de les quals eren resistents comunistes. Només en van sobreviure 49 i, de les 20 dones de Tours deportades, Hélène Fournier va ser l'única supervivent. També formaven part d'aquest comboi Danielle Casanova i Marie-Claude Vaillant-Couturier.[8] El comboi dels 31.000 va inspirar el llibre de l'escriptora Charlotte Delbo[9] Ningú de nosaltres tornarà, així com el de Caroline Moorehead, Un tren a l'hivern.[10] El 2013 un festival de teatre aficionat va retre homenatge al comboi dels 31.000 amb l'obra de Gérard Thévenin.[11]

Detenció a Birkenau i Ravensbrück

[modifica]
Auschwitz - Barraques i tanca del camp de concentració

Tant ella com les seves companyes de Tours van estar empresonades al camp d'extermini de Birkenau. Entre d'altres, l'acompanyaven Rachel Deniau, Mary Gabb (que va morir el mateix dia de la seva arribada al camp), Germaine Jaunay i Elisabeth Le Port. Aquesta darrera la va descriure a la seva correspondencia com una persona que no compartia.[1] Mentre intentava reconfortar Germaine Jaunay, aquesta última li va replicar "Per què tornar, per ser abatudes?". Pel que fa a Rachel Deniau, el seu nom figura sobre l'estela en memòria de les deportades a Amboise i un carrer porta el seu nom a La Croix-en-Touraine. Després de la seva arribada a Birkenau, va emmalaltir de tifus i va treballar als comandaments. Al maig de 1942 era l'única francesa que quedava a Birkenau; la resta havien estat deportades a Polònia, a Raïsko, o eren mortes. Va aconseguir ser admesa com a netejadora al revier (terme utilitzat als camps nazis per designar la instal·lació mèdica per als presos), gràcies a Marie-Claude Vaillant-Couturier.

El 2 d'agost de 1944 la van transferir al camp de Ravensbrück i el 2 de març de 1955 al camp de Mauthausen.

Retorn a Tours

[modifica]

Va tornar a Tours l'1 de maig de 1945. Era l'única supervivent de les vint dones deportades i va assumir la càrrega d'anunciar a les famílies la defunció i les condicions de detenció de les seves familiars al camp de Birkenau.[8]

El març de 1966 va rebre la Legió d'Honor. També va ser reconeguda com a caporal de la Resistència francesa.

Presoneres al camp de concentració de Ravensbrück

Dones de Tours deportades amb Hélène Fournier

[modifica]
  • Francisca Goutayer, coneguda també com Cica, número 31.780: cambrera al restaurant Parisien de Tours, denunciada per Antoinette Bibault i morta al revier de Birkenau l'abril de 1943,[1]
  • Rachel Deniau, número de fitxa 31.773: va néixer l'1 de maig de 1899 a la Croix-de-Bléré, cartera.[13]
  • Germaine Jaunay, número 31.782, amb cognom de soltera Mouzé: va néixer el 12 d'octubre de 1898 a Francueil, al lloc anomenat «La Bergerie», tieta de Rachel Deniau, morta al revier de Birkenau a l'edat de 53 anys.[14]
  • Elisabeth Le Port, número 31.786: nascuda al 9 d'abril de 1919 a Lorient, Morbihan, mestra. Denunciada per una de les seves alumnes, va morir de disenteria el 14 de març de 1943 a l'edat de 24 anys al revier de Birkenau.[15] A la seva classe a Sant-Christophe-sobre-el-Neixo hi ha una placa commemorativa.[16]
  • Marcelle Laurillou, cognom de soltera Mardelle: nascuda el 19 de novembre de 1914 a Perrusson, va ser denunciada per una dona anomenada Email, i va morir de disenteria el 20 d'abril de 1943 a Birkenau.[17]
  • Raymonde Sergent, número de fitxa 31.790, cognom de soltera Delalande: nascuda el 18 d'agost de 1903 a Saint-Martin-le-Beau, restauradora al Cafè Hotel de la Unió, morta el 30 d'abril de 1943 al revier de Birkenau. Éss l'última de les dones de Tours que Hélène Fournier va acompanyar en els seus darrers moments. A Saint-Martin-le Beau hi ha un carrer que porta el seu nom. Ha estat condecorada a títol pòstum amb la medalla de la Resistència Francesa, la medalla militar, la medalla de la deportació i amb la Creu de Guerra.[18]
  • Emilia Kérisit, coneguda com Léa, número 31.783, cognom de soltera Baliteau: nascuda el 30 de juliol de 1895 a Jaunay-Clan, infermera. Va cooperar sovint amb Jeanne Goupille a les xarxes d'ajudes a les persones clandestines i el 23 de setembre de 1942 la van detenir. Diagnosticada de tifus, va ser sotmesa a tortura l'abril de 1943 i va morir el 25 de maig d'aquell any.[19]
  • Germaine Maurici, número 31.788: va néixer el 8 de maig de 1918 a Vou i va morir d'una pneumònia al revier de Birkenau el 23 de febrer de 1943.[20]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 PCBO éditions. Femmes de l'ombre en tourraine (en francès), 2015. ISBN 978-2-35042-050-9. 
  2. ↑ «Mémoire Vive – Hélène FOURNIER, née Pellault – 31793».
  3. ↑ Talandier. Les oubliés de Romainville (en français), 2005. ISBN 978-2847342178. 
  4. ↑ «Hommage au Convoi des 31000 | Romainville». Arxivat de l'original el 2016-06-16.
  5. ↑ Leach, Diane. «Riding Into a Nightmare: ‘A Train in Winter’, PopMatters» (en anglès americà), 22-01-2012. [Consulta: 16 desembre 2021].
  6. ↑ Marnham, Patrick «Clearing the Fog» (en anglès). Wall Street Journal, 12-11-2011. ISSN: 0099-9660.
  7. ↑ «The Women of Convoy 31000.», 01-10-2013.
  8. ↑ 8,0 8,1 éditions de Minuit. Le convoi du 24 janvier (en francès), 2013. ISBN 978-270-730-2908. 
  9. ↑ «Charlotte Delbo (1913-1985) : Une vie une oeuvre», 02-11-2014. [Consulta: 9 octubre 2016].
  10. ↑ «Charlotte Delbo - Partie 1», 28-01-2015. [Consulta: 9 octubre 2016].
  11. ↑ «FESTIVAL FESTHEA 2013 (8) LE CONVOI DES 31000», 10-12-2013. [Consulta: 9 octubre 2016].
  12. ↑ «Mémoire Vive – Marie Louise GABB, née Thomas – (31… ?)». Arxivat de l'original el 2018-06-01. [Consulta: 9 octubre 2016].
  13. ↑ «Mémoire Vive – Rachel DENIAU – 31773». Arxivat de l'original el 2018-06-01. [Consulta: 9 octubre 2016].
  14. ↑ «Mémoire Vive – Germaine JAUNAY, née Mouzé – 31782». Arxivat de l'original el 2018-02-14. [Consulta: 9 octubre 2016].
  15. ↑ «Mémoire Vive – Elisabeth LE PORT – (31786 ?)». Arxivat de l'original el 2022-03-02. [Consulta: 16 desembre 2021].
  16. ↑ «Mémoire Vive – Elisabeth LE PORT – (31786 ?)». Arxivat de l'original el 2018-06-01. [Consulta: 9 octubre 2016].
  17. ↑ «Mémoire Vive – Marcelle LAURILLOU, née Mardelle – 31785». Arxivat de l'original el 2018-06-01. [Consulta: 9 octubre 2016].
  18. ↑ «Mémoire Vive – Raymonde SERGENT, née Delalande – 31790». Arxivat de l'original el 2018-06-01. [Consulta: 9 octubre 2016].
  19. ↑ «Mémoire Vive – Émilia, dite “Léa”, KÉRISIT, née Baliteau – 31783». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 9 octubre 2016].
  20. ↑ «Mémoire Vive – Germaine MAURICE – 31788». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 9 octubre 2016].

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hélène_Fournier&oldid=33740385»