I Paladini: Storia d'armi e d'amori
I paladini: storia d'armi e d'amori  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Giacomo Battiato |
| Protagonistes | |
| Producció | Franco Cristaldi i Nicola Carraro |
| Dissenyador de producció | Luciano Ricceri |
| Guió | Giacomo Battiato, Luciano Vincenzoni i Sergio Donati |
| Música | David A. Hughes |
| Fotografia | Dante Spinotti |
| Muntatge | Ruggero Mastroianni |
| Vestuari | Nanà Cecchi |
| Distribuïdor | Warner Bros. |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 21 setembre 1983 |
| Durada | 100 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Orland enamorat i Orland Furiós |
| Gènere | cinema fantàstic i pel·lícula medieval |
        | |
I Paladini: Storia d'armi e d'amori és una pel·lícula d'aventures italiana de l'any 1983, dirigida per Giacomo Battiato i protagonitzada per Zeudi Araya (Marfisa), Barbara De Rossi (Bradamante), Rick Edwards (Rolando) i Ronn Moss (Ruggero).[1] El guió és una adaptació lliure de les històries dels paladins de Carlemany, especialment del poema èpic Orland furiós de Ludovico Ariosto.[2]
La pel·lícula fou molt criticada pels crítics de cinema, però valorada positivament pel seu vessant visual.[3] El diari Sydney Morning Herald va escriure «els escenaris són sensacionals, els vestits són magnífics. D'altra banda, segueix sent una pel·lícula amb una escassa història.»[4] Va guanyar el premi David di Donatello pel millor vestuari.[5]
Argument[modifica]
Cavallers cristians d'una banda i guerrers sarraïns de l'altra creuen boscos i rierols, superen territoris escarpats, recorren valls solitàries cap als seus respectius campaments, convocats pels líders per a la guerra imminent. Al llarg del camí, les aventures i històries d'amor d'un i altre s'alternen i s'entrellacen. La història de Bradamante, una jove guerrera cristiana, a qui una bruixa va profetitzar que s'enamorarés d'un enemic, el príncep sarraí Roger, destinat a morir a mans de Rolando, s'entrellaça amb la de la princesa Isabella, estimada per Rolando, que —presonera de Bradamante— decideix alliberar-la; i de nou amb la història del mateix Ruggero, que escaparà provisonalment a la mort, gràcies a l'amor d'una guerrera fosca, Marfisa…[6]
Referències[modifica]
- ↑ «I Paladini - Storia d'armi e d'amori». cinematografo.it. Fondazione Ente dello Spettacolo. [Consulta: 27 gener 2018].
- ↑ Beecher, Donald; Ciavolella, Massimo; Fedi, Roberto. Ariosto today : contemporary perspectives (en anflès). Toronto: University of Toronto Press, 2003. ISBN 978-1-4426-7098-3.
- ↑ «I Paladini di Battiato combattono in splendenti armature senz'anima» (en italià). La Stampa, 25-11-1983, pàg. 21 [Consulta: 4 juliol 2012].
- ↑ Susie Eisenhuth «Medieval romp silly, but a visual wow». Sydney Morning Herald, 27-11-1983.
- ↑ Enrico Lancia. I premi del cinema. Gremese Editore, 1998. ISBN 88-7742-221-1.
- ↑ «I Paladini - Storia d'armi e d'amori» (en italià). Cinematografo. [Consulta: 25 desembre 2019].