Orland furiós

Orland furiós

(it) Orlando furioso
Tipus	obra literària i poema
Fitxa
Autor	Ludovico Ariosto
Llengua	italià
Publicació	Itàlia, 1516 1532
Dades i xifres
Gènere	novel·la de cavalleries
Personatges	Rotllà Ruggiero (en) Angelica Agramante (en) Doralice (en) Bradamante Rodomonte (en) Carlemany Ferragut (en) Astolfo (en) Medoro (en) Gradasso (en)

Ruggiero rescatant Angèlica, de Jean Auguste Dominique Ingres

Orland furiós (Orlando furioso en italià) o Orland boig (furioso, al títol, vol dir que l'heroi ha enfollit per amor i està pres per la fúria de la bogeria) és un poema èpic del Cinquecento italià escrit per Ludovico Ariosto el 1516 i publicat en la versió definitiva el 1532. El poema narra les gestes d'alguns cavallers de Carlemany (segles viii i ix), principalment Orland i Roger, contra els musulmans i com intenten aconseguir l'amor, respectivament, d'Angèlica i de Bradamant. Orland ha enfollit d'amor i Astolf i Roger, amics seus corren aventures diverses perquè recuperi la raó.

Característiques

Orland furiós vist per Apel·les Fenosa

Orland furiós és una continuació d'Orlando Innamorato de Matteo Maria Boiardo, tot i que es presenta en un estil diferent, ja que no conserva els conceptes humanistes de la cavalleria errant. Cal destacar la quantitat d'al·legories i metàfores que conté, que són per a demostrar la falsedat dels sentits i el judici de les persones.

Argument

Segons el poema, l'hipogrif procedeix d'unes muntanyes anomenades Rifeus: "molt més enllà d'aquells mars glaçats", assegura al poema. Bradamante, la bella neboda de Carlemany, busca Roger, el seu enamorat. Llavors, descobreix que ell és presoner d'un malvat fetiller que munta una estranya criatura voladora. Al final, Bradamante venç el fetiller i tots dos marxen muntats en aquella criatura, que és un hipogrif. En un altre episodi del poema, el cavaller Astulf puja a l'hipogrif, i aquest el porta fins al paradís; un cop allà, li dona la llibertat i se n'acomiada.

Orland furiós en l'òpera

Durant l'època barroca, i també durant el classicisme, aquest poema va ser la base de diverses òperes, d'entre les quals destaquen les següents:

• Francesca Caccini: Liberazione di Ruggiero dall'isola d'Alcina (L'alliberament de Ruggiero de l'illa d'Alcina) (1625).
• Jean-Baptiste Lully: Roland (1685) (en francès).
• Louis de La Coste: Bradamante (1707) (en francès).
• Antonio Vivaldi: Orlando fint Pazzo (1714) i Orlando furioso (1727).
• Georg Friedrich Händel: Alcina (1735), Ariodante (1735) i Orlando (1733).
• Niccolò Piccinni: Il nuovo Orlando (1764); Roland (1778) (en francès).
• Joseph Haydn: Orlando paladino, Hob. 28/11 (1782).

Traducció al català

Orland furiós de Ludovico Ariosto, traducció de Bonaventura Vallespinosa (en dos volums), MOLU, 21.