Ibn Idris II
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIX  |
| Mort | 5 juny 1879 |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, escriptor |
Abu-l-Alà Idrís ibn Muhàmmad, més conegut com a Ibn Idrís II (Fes ? - Rabat, 5 de juny de 1879), fou un diplomàtic i escriptor marroquí, fill del visir Ibn Idris I.[1]
Fou ambaixador a la cort de Napoleó III i va demanar a l'emperador la seva intercessió davant el govern espanyol per tal de disminuir la indemnització que havia de pagar el Marroc després de la guerra entre Espanya i el Marroc (Guerra d'Àfrica de 1859-1860). Va escriure un relat dels seus viatges per França, anomenat Túhfat al-màlik al-aziz bi-màmlakat Bariz. Després va ser ambaixador a Espanya. Va morir de pesta.
Notes[modifica]
- ↑ H. de la Martinière, Souvenirs du Maroc, Paris 1912.
Bibliografia[modifica]
- Deverdun, G. "Ibn Idrīs." Encyclopédie de l'Islam. Brill Online, 2016. Referència. 30 de maig de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopedie-de-l-islam/ibn-idris-SIM_3212>