Ibn al-Bannà
| Nom original | (ar) ابن البناء المراكشي  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 29 desembre 1256 (Gregorià) Marràqueix (Marroc) |
| Mort | 31 juliol 1321 (64 anys) Marràqueix (Marroc) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Àlgebra i geometria |
| Ocupació | Matemàtiques i Astronomia |
| Influències | |
Premis Un cràter de la Lluna porta el seu nom: al-Marraqusí
| |
Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Uthman al-Azdí, més conegut com a Ibn al-Bannà (literalment «el fill de l'arquitecte»), va ser un matemàtic magrebí dels segles xiii i xiv.
Vida[modifica]
Alguns autors afirmen que Ibn al-Bannà era nadiu de Granada,[1] sense que es pugui contrastar. De totes maneres, va estudiar a Fes i Marràqueix, llocs on residien els seus professors coneguts. Segurament va ser un astròleg de la cort marínida del sultà Abu-Saïd Uthman ibn Yaqub, del qui es diu que va predir les circumstàncies exactes de la seva mort.[2] També va dedicar-se a l'ensenyament, tant a Marràqueix com a Aghmat.
Obra[modifica]
La llista de les seves obres és molt extensa: un centenar: de les quals la meitat estan dedicades a matemàtiques i astronomia (o astrologia). Però també va escriure sobre els més diversos temes: medicina, teologia, jurisprudència, etc. Això no obstant, la seva fama rau precisament en les obres matemàtiques i astronòmiques. Per les seves obres es veu clarament que escrivia pels seus alumnes, utilitzant una prosa didàctica breu i concisa.
Com astrònom és un fidel seguidor d'Azarquiel, i les seves taules astronòmiques (zij), titulades Minhāj al‐ṭālib fī taʿdīl al‐kawākib (Mètode de l'estudiant per calcular les posicions planetàries) van ser força populars al Marroc[3] i encara eren utilitzades en el segle xix. També va escriure un almanac (nom que sembla que va ser el primer a fer servir), tractats d'ús de l'astrolabi i altres obres astronòmiques menors.
Com matemàtic, la seva obra més coneguda és Talkhis amal al-hisab (Sumari d'operacions aritmètiques) i un resum que en va fer ell mateix amb el títol de Raf al-Hijab. Tot i que, som ja s'ha dit, són manuals d'estudi, s'hi troben en elles algunes idees i resultats originals: suma de termes de sèries, utilització de fraccions contínues per calcular arrels quadrades, càlcul de permutacions i combinacions, ...
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Calvo, Emilia. «Ibn al-Bannà». A: Selin, Helaine (ed.). Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non Western Cultures (en (anglès)). Dordrecht: Kluwer Academic, 1997. ISBN 0-7923-4066-3.
- Samsó, Julio. «Ibn al‐Bannāʾ: Abū al‐ʿAbbās Aḥmad ibn Muḥammad ibn ʿUthmān al‐Azdī al‐Marrākushī». A: Hockey, Thomas (ed.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers (en (anglès)). New York: Springer, 2007, p. 551-552. ISBN 978-0-387-30400-7.
- Samsó, Julio; Millàs, Eduardo «The Computation of Planetary Longitudes in the Zīj of Ibn al-Bannā'» (en (anglès)). Arabic Sciences and Philosophy. Cambridge University Press, Vol. 8, Num. 2, 1998, pàg. 259-286. DOI: 10.1017/S095742390000254X.
- Vernet, Joan. Contribución al estudio de la labor astronómica de Ibn Al-Banna' (en (castellà)). Tetuan: Ed. Marroquí, 1951.
- Vernet, Joan «La supervivencia de la astronomía de Ibn al-Bannä» (en (castellà)). Al-qantara: Revista de estudios árabes. CSIC, Vol. 1, 1980, pàg. 447-452. ISSN: 0211-3589.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ibn al-Bannà» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Vernet, Joan. Ibn Al-Bannā Al Marrakushi. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 11 Setembre 2013 <http://www.encyclopedia.com>. (anglès)