Il mondo della luna (Haydn)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de composicióEl món de la lluna
Títol original Il mondo della luna
Forma musical òpera
Compositor Joseph Haydn
Llibretista Carlo Goldoni
Llengua original italià
Composició Classicisme
Gènere dramma giocoso
Actes Tres
Catalogació Catàleg Hoboken XXVIII:7
Estrena
Data 3 d'agost de 1777
Escenari Teatre del Palau Esterházy de Esterház
Intèrprets Joseph Haydn
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya 14 de maig de 1964, Palau de les Nacions (Palau de Congressos)(Barcelona) (estrena a Espanya)
Modifica dades a Wikidata
Òpera buffa de Haydn

Il mondo della luna (El món de la Lluna), Hob. 28/7, és una òpera de Joseph Haydn, amb llibret escrit per Carlo Goldoni l'any 1750, representada per primera vegada a Esterháza, Hongria, el 3 d'Agost de 1777. El llibre de Goldoni havia estat utilitzat anteriorment per sis altres compositors, el primer d'ells fou Baldassare Galuppi al carnaval de Venècia l'any 1750. Després Haydn, músic titular de la cort dels Esterházy, va estrenar-hi, la seva versió operística, el dramma giocoso Il mondo della lluna, que va ser representat durant les festes de celebració de les noces del Comte Nikolaus Esterházy, el fill més jove del mecenes de Haydn, el Príncep Nikolaus Esterházy, i de la Comtessa Maria Anna Wissenwolf. A vegades ha estat interpretat com un singspiel amb el nom de Die Welt auf dem Monde.

S'estrenà al Teatre del Palau Esterházy d'Esterház el 3 d'agost de 1777. A Catalunya es va estrenar a la sala del Palau de les Nacions de Barcelona (actual Palau de Congressos) el 14 de maig de 1964. El 2004 es va representar al Teatre Lliure de Barcelona, dintre de la temporada del Gran Teatre del Liceu.

L'obra podria ser considerada com un dels primers exemples de ciència-ficció a l'òpera del segle XVIII.

Argument[modifica | modifica el codi]

El dramma giocoso Il mondo della lluna, on es ridiculitzen els vicis i defectes de la societat de la seva època, és un divertit complot per aconseguir que el ric i ingenu Buonafede doni el seu consentiment a les noces de les seves filles amb els seus

espavilats pretendents, fent-li creure que és transportat a la lluna.

Personatges[modifica | modifica el codi]

Personatge Tipus de Veu Elenc 3 d'agost 1.777
Director: Joseph Haydn
Ecclitico, astròleg tenor Guglielmo Jermoli
Ernesto, un cavaller contralto castrato Pietro Gherardi
Buonafede baix Benedetto Bianchi
Clarice, filla de Buonafede soprano Catarina Poschwa
Flaminia, una altra filla de Buonafede soprano Marianna Puttler
Lisetta, dona de Buonafede mezzo-soprano
Cecco, criat d'Ernesto tenor Leopold Dichtler
Cuatre estudiants i un noble

L'òpera està escrita per corda, 2 oboès, 2 corns anglesos, 2 trompetes, 2 fagots, timbals i baix continu.

Trama[modifica | modifica el codi]

Acte 1[modifica | modifica el codi]

A la terrassa de la casa del boig astròleg Ecclitico; un torre d'observació amb un telescopi. Lluna plena amb cel estrellat.

Ecclitico i els seus quatre estudiants canten un himne a la lluna i Ecclitico venta a l'estúpid- tal com Buonafede que apareix. Buonafede no sap què és la lluna. ecclitico l'hi explica que a través del seu poderós telescòpi podrà veure la superficie transparent i veurà a través de les cases i serà capaç d'espiar a les dones mentres es desvesteixen abans d'anar a dormir. Buonafede decideix veure la lluna a través del telescòpi mentres que els deixebles d'Ecclitico pasen caricatures per davant de la lent del telescòpi. L'engany té èxit: Buonafede descriu el que pensa haver vist: una dona bonica acariciant a un home vell, un marit a punt de castigar la seva dona per la seva infidelitat i un home que domina a la seva amant. Recompensa a Ecclitico amb un grapat de monedes i parteix.

Sol, Ecclitico reflexiona que no vol els diners de l'home vell, sino casar-se amb la seva filla Clarice. Ernesto, un noble enomorat de Flaminia, la germana de Clarice i el seu criat Cecco (enamorat de la criada de Buonafede, Lisetta) es troben amb Ecclitico. Buonafede té intenció de casar-les amb rics pretendents.

Ecclitico asegura a Ernesto i Cecco que amb pocs diners tots els seus problemes seran resolts. A l'aria "Begli occhi vezzosi", Ernesto cantarà sobre els ulls de Faminia i espera impacient al dia que estaran junts. Cecco, esta convençut de que tothom juga jocs i destaca la comèdia de la vida.

A una habitació de la casa de Buonafede

Les germanes Clarice i Flaminia somien escapar del seu tirànic pare. Flaminia, reconeixerà que encara que la raó té que dominar l'ànima, quan l'amor apareix pren el control de tot. Buonafede ridiculitza la tossudesa de Clarice però ell respon que ella mateixa trobarà un marit per a ella si ell no és capaç d'aconseguir-ne un per a ella. Les dues germanes presenten una dualitat: Clarice is de la terra i les seves àries estan plenes de pragmatisme. Buonafede invita a Lisetta per parlar-l'hi de les imatges que ha vist a través del telescopi per així aconseguir-la. Interessada pels seus diners, ella l'hi asegura el seu amor, la seva fidelitat i les seves virtuts, negant les imatges del telescopi. Ecclitico arriba i conta a Buonafede que l'emperador de la Lluna l'ha convidat a la seva cort. Ha de beure un elixir que el transportarà a la Lluna. Buonafede temptat per anar a la Lluna beu l'elixir i cau dormit somiant que viatja a la Lluna. Clarice i Lisetta pensen que és mort, consolant-se després amb l'herència que rebran.

Acte 2[modifica | modifica el codi]

Al jardí d'Ecclitico, decorat per fer creure a Buonafede que està a la Lluna

Ecclitico i Ernesto discuteixen sobre l'argument de l'engany. Buonafede creurà estar a la Lluna. S'entretendrà mirant un ballet i serà vestit amb un elegant portèri. Ecclitico l'hi diu que arribaran les seves filles i els seus criats. Les costums lunars determinen que el comportament de la dona té que ser dòcil. Cecco apareix vestida d'Emperador de la Lluna, amb Ernesto vestit d'estrella. Buonafede, encantat amb la seva vida a la Lluna, es entretingut amb un altre ballet. Lisetta entrarà i Buonafede l'intentarà conquistar, però Cecco l'hi demanarà de convertir-se l'Emperatriu de la Lluna. Lisetta, que no estava gaire enterada de la trama, es mostrarà confusa al principi. Després arribaran les dues germanes i faran un homenatge a través d'una cerimònia sense sentit. Flaminia partirà amb Ernesto i Clarice amb Ecclitico, mentres Cecco prepara la coronació de Lisetta. Amb la confusió de la mascarada, Buonafede és enganyat per beneir els tres matrimonis, adonant-se massa tard que ha estat enganyat.

Acte 3[modifica | modifica el codi]

Una habitació a la casa d'Ecclitico

Els conspiradors, vestits amb normalitat han tancat a Buonafede a la seva pròpia casa, amb la condició que per ser lliure haurà de perdonar-los a tots. Finalment, accepta.

Una nit estrellada amb lluna plena

Clarice i Ecclitico canten sobre el seu amor mentres que Buonafede s'arrepenteix del seu comportament acabant amb una celebració i alegria per a tots.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]