Imitació a la vida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaImitació a la vida
Imitation of life

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJohn M. Stahl
Protagonistes
Ajudant de direccióScott R. Beal
Fred Frank
Director artísticChalres D. Hall
ProduccióCarl Laemmle Jr.
Dissenyador de produccióCharles D. Hall Modifica el valor a Wikidata
GuióWilliam Hurlbut
MúsicaHeinz Roemheld
Dissenyador de soTheodore Soderberg
FotografiaMerritt B. Gerstad
MuntatgePhilip Cahn
Maurice Wright
VestuariTravis Banton
MaquillatgeWilliam Ely
Jack P. Pierce
Dorothy Ponedel (de Claudette Colbert)
Jane Roman
Efectes especialsJohn P. Fulton
ProductoraUniversal Pictures
DistribuïdorUniversal Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1934
Durada1h 51min
Idioma originalanglès
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enImitation of Life de Fannie Hurst
GènereDrama
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0025301 Filmaffinity: 667357 Allocine: 22367 Rottentomatoes: m/1082542-imitation_of_life Letterboxd: imitation-of-life Mojo: imitationoflife34 Allmovie: v96320 TCM: 79028 TV.com: movies/imitation-of-life-1934 AFI: 1130 TMDB.org: 47921 Modifica el valor a Wikidata


Imitació de la vida (en anglès: Imitation of Life) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John M. Stahl l'any 1934. Està basada en la novel·la Imitation of Life de Fannie Hurst i la protagonitzen Claudette Colbert, Louise Beavers i Warren William. Va tenir tres nominacions als premis Óscar de 1935. El 1959, Douglas Sirk va estrenar una adaptació, Imitació a la vida, protagonitzada per Lana Turner.[1]

Sinopsi[modifica]

Bea Pullman és una jove vídua amb una filla petita que, un dia inesperadament i per casualitat contracta, o més aviat acull, a Delilah Johnson, una dona negra també vídua i amb una filla, per a cuidar de la seva llar i de la seva nena.

Un matí, Bea prova l'esmorzar que Delilah ha fet i descobreix que aquesta fa les millors coques que ha provat mai. Ràpidament se li acut que, si es fes un negoci amb aquestes coques com a producte principal, podrien arribar a tenir èxit. A mesura que avança el film aquest es converteix en un negoci important i, l'empresa que elabora, empaqueta i distribueix el preparat per a fer les coques de la tia Delilah es fa famosa a tot el país.

Malgrat l'èxit professional que li permetria viure luxosament a la seva pròpia casa, Delilah vol quedar-se amb les Pullman i continua cuidant de Bea i de les dues nenes, Jessie Pullman i Peola Johnson. Les dues dones són inseparables, igual que les seves filles.

Els anys passen i els problemes arriben. Peola, que és de pell blanca malgrat tenir una mare negra, rebutja que se la consideri com a negra en la societat segregacionista de l'època i acabarà renegant de la seva pròpia mare. Per la seva part Jessie s'enamora del nòvio de la seva mare quan aquesta, després de molts anys treballant dur i rebutjant tota vida sentimental, per fi es prepara a casar-se.

Repartiment[modifica]

  • Claudette Colbert - Beatrice "Bea" Pullman
  • Warren William - Stephen "Steve" Archer
  • Rochelle Hudson - Jessie Pullman, amb 18 anys
  • Ned Sparks - Elmer Smith
  • Louise Beavers - Delilah Johnson
  • Fredi Washington - Peola Johnson, als 19 anys
  • Dorothy Black - Peola Johnson, als 9 anys
  • Juanita Quigley - Jessie Pullman, als 3 anys
  • Marilyn Knowlden - Jessie Pullman, als 8 anys
  • Alan Hale - Martin, el venedor de mobles
  • Henry Armetta - El pintor
  • Wyndham Standing - Jarvis, el majordom de Bea
  • William Austin - Un anglès en la festa (no acreditat)
  • Edgar Norton - Majordom de la festa (no acreditat)

Reconeixements[modifica]

El 2005, aquest llargmetratge del cinema clàssic va ser considerat un dels 25 films «culturals, històrics o estèticament significatius» seleccionats per a figurar en el National Film Registry per a la seva conservació a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.[2]

Premis Óscar[modifica]

La pel·lícula va ser nominada a Millor Pel·lícula, Millor so i Millor Assistent de Direcció, de l'any 1934. En aquella edició, Claudette Colbert es va fer amb l'Óscar gràcies al film que va dirigir Frank Capra Va succeir una nit, enduent-se el premi a la Millor Actriu Protagonista[3]

Referències[modifica]

  1. «Imitation of Life (1934)» (en inglés). AMERICAN FILM INSTITUTE. [Consulta: 20 abril 2021].
  2. «Librarian of Congress Adds 25 Films to National Film Registry» (en inglés). Library of Congress, 20 diciembre 2005. [Consulta: 1r maig 2021].
  3. «Premios Oscar 1935». unopeliculas.com. [Consulta: 20 abril 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Imitació a la vida