Impasto
Aparença
L'impasto és una tècnica pictòrica on la pintura es diposita en una zona de la superfície (o en tot el llenç) de manera que forma un relleu marcat, normalment prou gruixut perquè siguin visibles les pinzellades. Quan s'asseca, l'impasto proporciona textura, la pintura sembla que surti fora del llenç.[1]
La paraula impasto prové de l'italià; en aquest idioma significa massa (de la pasta) o mescla.[2]
Pel seu gruix i l'assecat lent, la pintura a l'oli és la més adequada per a usar la tècnica de l'impasto. També es pot aplicar aquesta tècnica amb pintura acrílica.
Artistes
[modifica]Molts artistes han utilitzat la tècnica de l'impasto. Entre els més notables es poden incloure: Velázquez, Rembrandt, Van Gogh, Pollock i de Kooning.
-
Retrat de Juan de Pareja de Velázquez (1650).
-
La nit estelada, de Van Gogh (1889). La tècnica de l'impasto i l'estructura de la línia fan la sensació que el cel es mou.[4]
-
El camí des de la muntanya Taos cap a casa, de Cordelia Wilson (1920). Un paisatge íntegrament executat amb una agosarada tècnica d'impasto.
Referències
[modifica]- ↑ Towy Piper, David. Dizionario illustrato dell'arte e degli artisti (en italià, traduït de l'anglès). Roma: Gremese, 1991, p. 208. ISBN 9788876056048.
- ↑ «impasto» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 28 febrer 2023].
- ↑ Walter Liedtke, Carolyn Logan, Nadine M. Orenstein, Stephanie S. Dickey, “Rubens and Rembrandt: A Comparison of Their Techniques”, Rembrandt/not Rembrandt in the Metropolitan Museum of Art, Nova York: Metropolitan Museum of Art, 1995.
- ↑ Naifeh, Steven, 1952-. Van Gogh : the life. 1st. Nova York: Random House, 2011. ISBN 9781588360472. OCLC 763401387.
Enllaços externs
[modifica]- Lindberg, Ted. Alfred Currier: Impasto
- «Impasto» (en anglès). Londres: National Portrait Gallery.
- Auerbach, Frank. «Bacchus & Ariadne» (jpg). Londres: Tate Britain Gallery.[Enllaç no actiu]