Inflatoplane

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Goodyear Inflatoplane
Goodyear Inflatoplane in air.jpg
Goodyear XAO-3 Inflatoplane a Akron, Ohio
Tipus Experimental
Fabricant EUAGoodyear Aircraft Company
Primer vol 13 de febrer de 1956
Estat Retirat
Usuari EUAUSAAF
Producció 1955 - 1962
Construïts 12
Variants GA 466, GA 468

L' Inflatoplane va ser un avió experimental inflable dissenyat per l'empresa nord-americana Goodyear. Encara es pot contemplar al museu de l'aviació militar d'Alabama.

Història[modifica | modifica el codi]

L'aeronau totalment inflable va ser construïda en 1956, amb la idea d'utilitzar-se militarment com un avió de rescat que seria llançat en una caixa després de les línies enemigues per ser utilitzat per pilots derrocats. Només es van construir 12, però el desenvolupament va continuar fins que el projecte va ser cancel·lat en 1973. Goodyear va donar dos inflatoplanes a l'institut Franklin de Filadèlfia i un a l'institut Smithsonian a Washington.[1]

Hi ha almenys, dues versions:

El GA-468 tenia un únic seient. Trigava uns 5 minuts a inflar-se a una pressió de 170kPa. La seva grandària total era de 5,97 m amb una envergadura de 6,7 m. El pilot havia d'encendre el motor Nelson de 30 kW i desenganxar amb un pes màxim de 109 kg (240 lliures). Amb 76 litres de combustible (20 galons), l'avió podia volar 630 km (390 milles). La velocitat màxima era de 116 km/h (72 m/h), amb una velocitat de creuer de 97 Km/h (60 m/h). Més endavant es va canviar el motor per un de 31 kW.[2]

Inflatoplano de Goodyear en el museu de l'institut Smithsonian.

Podia desenganxar en una 'pista' de 76,2 m, però per superar un obstacle de 15,24 m (50 peus) es necessitaven 175 metres (575 peus). Aterrava en una longitud de 106 metres (350 peus). El seu sostre de vol s'estimava en 3.048 m (10.000 peus).

El GA-466 era la versió amb dos seients. 50 mm més curta, però amb una envergadura 1,8 m superior que el GA-468. Es va instal·lar un motor de 45 kW de potència per elevar un pes de 336 kg (740 lliures) a 113 km/h (70 m/h), encara que el radi d'acció es va limitar a 440 km (275 milles).[3]

Innovacions[modifica | modifica el codi]

Recentment s'ha reprès aquesta idea, combinant-la amb nous materials intel·ligents, permetent la concepció d'ales inflables que poden variar la seva forma i grandària per adequar les seves propietats aerodinàmiques a les necessitats de cada moment.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 "Goodyear XAO-3G1 'Inflatoplane'." Aeroweb. Retrieved: 17 February 2007.
  2. Winchester 2005, p. 126.
  3. Winchester 2005, p. 127.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Winchester, Jim. The World's Worst Aircraft: From Pioneering Failures to Multimillion Dollar Disasters. London: Amber Books Ltd., 2005. ISBN 1-904687-34-2.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]