Ingrid Noll

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIngrid Noll
Biografia
Naixement29 setembre 1935 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Shanghai (Xina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Bonn Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Weinheim Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la policíaca Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsBiber Gullatz Modifica el valor a Wikidata
GermansChristine Noll Brinckmann Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0634461 Allocine: 463284 Allmovie: p313539 TMDB.org: 59980
Musicbrainz: 54b88dd4-8b99-48d9-ad81-030f4cb671d9 Discogs: 431127 Modifica el valor a Wikidata

Ingrid Noll (Xangai, Xina, 29 de setembre de 1935) és una escriptora alemanya de novel·la policíaca, de nom real Ingrid Gullatz.[1][2][3]

Va estudiar Filologia Germànica i Història de l'Art a la Universitat de Bonn, i va començar a publicar quan tenia cinquanta-cinc anys.[3]

Les seves novel·les policíaques, plenes de subtilesa psicològica, han obtingut un gran èxit i han estat traduïdes a diversos idiomes; en alguns casos han estat portades al cinema o a la televisió.[3] La seva obra més coneguda és Die Apothekerin ('La farmacèutica'), de la qual se'n va fer una pel·lícula el 1997.[4]

Obra[modifica]

  • Der Hahn ist tot. Diogenes, Zürich 1991 / El gall és mort (Ed. Columna)
  • Die Häupter meiner Lieben. Diogenes, Zürich 1993
  • Die Apothekerin. Diogenes, Zürich 1994
  • Der Schweinepascha. In 15 Bildern. Diogenes, Zürich 1996
  • Der kleine Mord zwischendurch. 52 üble Kurzkrimis, hrsg. v. Manuela Kessler. Scherz, Bern 1997
  • Kalt ist der Abendhauch. Diogenes, Zürich 1996
  • Stich für Stich. Schlimme Geschichten. Diogenes, Zürich 1997
  • Röslein rot. Diogenes, Zürich 1998
  • Die Sekretärin. Drei Rachegeschichten. Diogenes, Zürich 2000
  • Selige Witwen. Diogenes, Zürich 2001
  • Rabenbrüder. Diogenes, Zürich 2003
  • Falsche Zungen. Gesammelte Geschichten. Diogenes, Zürich 2004
  • Ladylike. Diogenes, Zürich 2006
  • Kuckuckskind. Diogenes, Zürich 2008
  • Ehrenwort. Diogenes, Zürich 2010
  • Über Bord. Diogenes, Zürich 2012

Referències[modifica]

  1. Alejandro Casadesús Bordoy Ser mujer y no morir en el intento. Los personajes femeninos en la obra de Ingrid Noll, Cuadernos de Filología Alemana, 2010, Universitat de les Illes Balears
  2. «Ingrid Noll (1935)» (en alemany). geboren.am. [Consulta: 29 juliol 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 Chung, Patricia. «Conoce a Ingrid Noll, la dama de la novela negra» (en espanyol europeu). Qué leer?, 02-03-2020. [Consulta: 29 juliol 2020].
  4. «Ingrid Noll». goodreads. [Consulta: 29 juliol 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ingrid Noll