Vés al contingut

Edifici de l'Institut Frenopàtic de les Corts

(S'ha redirigit des de: Institut Frenopàtic de les Corts)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Edifici de l'Institut Frenopàtic de les Corts
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici d'hospital Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAugust Font i Carreras Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica
arquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativala Maternitat i Sant Ramon (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocSabino Arana, 5-19 - Mejía Lequerica, 35-55 - Institut Frenopàtic, 17 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 05″ N, 2° 07′ 33″ E / 41.384598°N,2.125859°E / 41.384598; 2.125859
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC41253 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona2066 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantInstitut Tomàs Dolsa
Hospital Universitari Dexeus Modifica el valor a Wikidata

L'Edifici de l'Institut Frenopàtic de les Corts, situat al costat del conjunt de la Maternitat de Barcelona, està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C)[1] i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2] Actualment, forma part del complex de l'Hospital Universitari Dexeus.

Història

[modifica]

L'Institut Tomàs Dolsa, anomenat «el Frenopàtic», va ser fundat l'any 1863 pel doctor en medicina i cirurgia Tomàs Dolsa i Ricart (1819-1909) amb la col·laboració de Pau Llorach i Malet, estudiant de medicina i coneixedor dels mètodes frenològics de Dolsa.[3] Inicialment, estava situat a la vila de Gràcia, però poc després es va traslladar a les Corts, on es va construir un primer edifici entre 1867 i 1869, en un solar de 3 ha adquirit a Gerard Piera i Piera.[4] La construcció es basava en els principis preconitzats per Samuel Tuke a Anglaterra el segle xviii: integració de la naturalesa aprofitant sobretot els boscs, i enjardinaments amb elements constructius, com ara estanys o cascades,[2] i estava format per un cos de planta baixa d'uns 130 m de llarg per 20 m d'ample, on només els laterals tenien un pis d'alçada.

Entre 1872 i 1883, l'arquitecte August Font i Carreras va transformar-lo en un nou edifici de dues plantes en forma de «T»,[4] formada per l'ala de senyors i l'ala de senyores i centrada per la capella.[1] Als anys 1920 s'hi va construir al costat un palauet, anomenat «el Pinar», com a residència de la família Dolsa.[4]

A finals del 2000, l'Institut va tancar les portes i els seus pacients van ser traslladats a altres centres especialitzats.[5]

Descripció

[modifica]

El recinte té l'accés principal al carrer de Sabino Arana i secundaris al de Mejía Lequerica i la Gran Via de Carles III, on també es troba el dels aparcaments soterrats de tres plantes.[2] La façana principal presenta una composició axial, arrelada en el neoclassicisme, a partir de la capella central, que separa les zones d'homes i dones. Aquestes conserven en un frontó situat al damunt dels seus accessos els rètols «departamento de caballeros» i «departamento de señoras». Té dues plantes d'alçada, i a la segona les obertures presenten balconades amb balustrada. La teulada es presenta a doble vessant.[2]

També s'ha conservat un casalot residencial de volum compacte, dues plantes d'alçada i coberta de pavelló, situat a la cantonada del carrer de Mejía Lequerica i la Gran Via de Carles III, a la zona de jardí, tancat per una reixa de ferro.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «Institut Frenopàtic. Actual Institut Tomàs Dolsa». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 1 2 3 4 5 «Institut Universitari Dexeus». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. Santos Herrera, Inma «On la bogeria va passar a ser una malaltia». El Periódico de Catalunya, 22-02-2012.
  4. 1 2 3 «Antic Institut Frenopàtic de les Corts». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  5. «L'Institut Frenopàtic de les Corts va funcionar durant més de 130 anys». betevé, 08-07-2016.

Bibliografia

[modifica]
  • Bou i Roura, Lluís Maria. Ajuntament de Barcelona. Districte de les Corts i Arxiu Municipal. El Frenopàtic de les Corts: història d'un centre de salut mental, 2006. ISBN 84-7609-098-6. 

Enllaços externs

[modifica]