Iomar do Nascimento

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre Mazinho. Si cerqueu Mazinho Oliveira, vegeu «Waldemar Aureliano de Oliveira Filho».
Infotaula de personaMazinho
Mazinho
Dades biogràfiques
Naixement Iomar do Nascimento
8 d'abril de 1966 (1966-04-08) (51 anys)
Santa Rita, Brasil
Alçada 1.76 m
Pes 74 kg
Activitat professional
Ocupació Futbolista i entrenador de futbol
Esport Futbol
Posició Centrecampista
Equip actual Aris FC
Clubs professionals
Anys Equip
1983–1985 Santa Cruz
1985–1990 Vasco da Gama 79 (7)
1990–1991 Lecce 34 (2)
1991–1992 Fiorentina 21 (0)
1992–1994 Palmeiras 20 (0)
1994–1996 València CF 71 (0)
1996–2000 Celta de Vigo 114 (8)
2000–2001 Elx CF 17 (0)
2001 Vitória 15 (0)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1989-1994 Brasil Brasil 22 (0)
Equips entrenats
2009 Aris Thessaloniki
Principals competicions
Anys Competició
Copa del Món de Futbol de 1994
Copa del Món de Futbol de 1990
Jocs Olímpics d'estiu de 1988
Modifica dades a Wikidata
Medaller
Futbol
Jocs Olímpics
Plata Seül 1988 futbol masculí

Iomar do Nascimento, més conegut com a Mazinho, (Santa Rita, Brasil 8 d'abril de 1966) és un futbolista brasiler, ja retirat. És pare de Thiago Alcántara Do Nascimento, i de Rafael Alcántara do Nascimento.

Trajectòria[modifica]

El 1983 debuta al seu país a les files del Santa Cruz Futebol Clube, on romandria tres anys abans de fitxar pel Vasco da Gama. El 1990 dóna el salt a Europa, a la lliga italiana on només jugaria dues campanyes, la 90/91 al Lecce i la 91/92 a la Fiorentina. Al final d'eixa temporada torna al seu país, al Palmeiras.

La seua segona aventura europea arriba al 1994, quan és fitxat pel València CF, sota les ordres del seleccionador brasiler que havia guanyat el Mundial d'eixe any, en Parreira. A Mestalla es fa amb un lloc titular en els dos anys que hi milita, i aconsegueix el subcampionat de la temporada 95/96. Eixe estiu passa al Celta de Vigo, on després d'una primera campanya que esquiven per poc el descens, contribueix a dur a l'equip gallec a un dels seus moments daurats.

Amb només set partits disputats la 99/00, Mazinho deixa el Celta i fitxa per l'Elx CF, de Segona Divisió, on arriba com a gran fitxatge, però, no acaba de destacar i solament juga 17 partits. La temporada següent retorna al Brasil, a les files de l'Esporte Clube Vitória, on amb prou feines disputa uns partits abans de penjar les botes, el 2001.

Una vegada retirat, ha exercit en diversos càrrecs tècnics en clubs com l'Aris Salònica FC, de la lliga grega.

Selecció[modifica]

Mazinho va disputar 22 partits amb la canarinha, la selecció de futbol de Brasil. Va formar part dels combinats del seu país que van guanyar la Copa Amèrica de futbol de 1989 i el Mundial de Futbol dels Estats Units 1994. També va participar en la Copa Amèrica de futbol de 1991 i al Mundial de Futbol d'Itàlia 1990. A més a més, va ser medalla d'argent als Jocs Olímpics de Seül de 1988.

Anecdotari[modifica]

Amb Bebeto i Romario, Mazinho va participar en la famosa celebració d'un gol en què els tres futbolistes van anar cap a la banda i van simular que bressaven un nadó. Va ser durant el Mundial dels Estats Units i la celebració s'ha convertit en una de les més conegudes de la història del futbol.