Isabel Jolís Oliver

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaIsabel Jolís Oliver
Dades biogràfiques
Naixement 1682
Barcelona
Mort 1770 (87/88 anys)
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació impressora
Modifica dades a Wikidata

Isabel Jolís Oliver (Barcelona, 1682-1770) fou una impressora i gravadora catalana.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Isabel, que va tenir una llarga vida, visqué juntament amb la seva germana Maria Rosa, també soltera, a la casa paterna del carrer de Cotoners de Barcelona fins a la seva mort. Ella va ser, a partir de la mort del seu germà Joan el 1759, la continuadora del negoci del seu pare, una de les tipografies més importants de l’època que havia estat fundada cap al 1679. Va fer-se càrrec del negoci quan tenia 77 anys i el va dirigir durant onze anys, encara que de manera indirecta, ja que va confiar en Bernat Pla, primer com a aprenent i després com a impressor. En els llibres i les estampes hi figurava el segell ”Hereus de Joan Jolís” i no el seu nom, com succeeix en altres casos en què impressores, en circumstàncies semblants, posaven el seu nom com a propietàries de la impremta. I va ser ella qui, en el moment de la seva mort, va vetllar perquè la casa no desaparegués, i va manifestar en el testament la seva voluntat de deixar el negoci a Bernat Pla, una persona aliena a la família Jolís, que en va ser el continuador. Segons es dedueix de l’inventari dels béns de la família, la impremta disposava de tres premses i d'un tòrcul per tirar planxes de coure.[1]

Va imprimir llibres destacats, com la segona edició de l’obra de Cervantes, El Quixot, l’any 1762, i va tenir com a clients, entre altres, el Seminari i el Palau Episcopal de Barcelona. Però Isabel Jolís, a més, sembla que va ser gravadora, una tècnica que possiblement aprengué del seu pare, que morí quan ella tenia vint-i-tres anys. Devia completar la seva formació estudiant la important col·lecció de gravats que tenien a casa. La tècnica del gravat experimentà un gran desenvolupament a Europa durant els segles XVII i XVIII i les dones tingueren una participació important, de manera que hi ha una notable llista d’europees gravadores d’aquesta època, en general formades en el seu entorn familiar.[1]

Isabel va tenir aquest conjunt d’oportunitats i sembla que les va aprofitar. Es conserva un gravat signat amb una I, aspecte que ha portat a pensar que era la firma de l’autora. Però també se la considera l’autora de l’estampa de Sant Cristòfol, firmada amb dues I. Tanmateix, tot i que els estudis la relacionen amb aquesta obra no deixen d’existir dubtes, ja que les inicials coincideixen amb les del seu pare i les del seu germà.[1]

Segurament Isabel es va inspirar en una estampa d’aquest sant realitzada per l’artista Pere Abadal el 1671 del qual copià la distribució de l’espai. El sant apareix en una imatge clàssica en el moment de travessar el riu amb Jesús a les espatlles. Tot i que la tècnica és rudimentària i el dibuix precari, intenta presentar el volum i crea jocs de llum i d’ombra. Aquesta estampa s’inclou en el grup d’aquelles que tenien com a finalitat preservar d’una desgràcia. Aquest tema va ser molt popular des del finals del l’edat mitjana i s’invocava com a protector dels viatgers.[1]

En el seu testament va fer deixes per misses en sufragi de la seva ànima a Santa Maria del Mar i als convents de Santa Caterina, Sant Gaietà i al de Santa Madrona. Totes aquestes institucions eren clientes del seu taller tipogràfic.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Diccionari biogràfic de dones. «Isabel Jolís Oliver». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 2 octubre 2015].