Isarn de Sant Víctor

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personasant Isarn de Sant Víctor
Sarco-isarn-SaintVictorMarseille.jpg
Sepulcre d'Isarn (S. Víctor, Marsella), s. XI
Biografia
Naixement Final del segle X
Tolosa de Llenguadoc?, Pàmies? o Catalunya
Mort 24 de setembre de 1048
Abadia de Sant Víctor (Marsella)
Lloc d'enterrament Abadia de Sant Víctor 
Activitat
Orde religiós Benedictins
abat
Celebració Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Pelegrinatge Marsella
Festivitat 24 de setembre
Esdeveniment significatiu Abat de Sant Víctor de Marsella
Modifica les dades a Wikidata

Isarn de Sant Víctor o Isarn de Marsella (Tolosa?, final del segle X - Marsella, 24 de setembre de 1048) va ser un monjo benedictí, abat de l'Abadia de Sant Víctor. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Va néixer, segons diferents fonts, al Tolosa de Llenguadoc, Pàmies o en algun poble dels Pirineus o Catalunya, cap al final del segle X. Va educar-se a Pàmies, on va ingressar a l'abadia de Sant Antoní. D'allí va anar a l'Abadia de Sant Víctor de Marsella, on va entrar com a monjo i va ser elegit com a prior durant l'abadiat de Guifré el Sant.

Quan aquest va morir en 1020, Isarn el succeí com a abat, després, diu la tradició, que el més jove dels estudiants de l'escola monàstica manifestés, en nom de Crist i espontàniament, que era ell qui havia de ser nomenat abat. Va destacar, al llarg del seu mandat, per la seva humilitat, austeritat i dolçor en el comandament, i per la caritat que feia als necessitats. Sota seu, l'abadia de Sant Víctor va conèixer un gran moment d'expansió i floriment de la cultura; la seva influència va atènyer el nord d'Itàlia, el sud de França i Catalunya, on tingué molta presència.

Poc abans de morir, anà a Catalunya per a pagar el rescat d'uns monjos de Lerins que havien estat fets presoners per pirates sarraïns. En tornar, va morir el 24 de setembre de 1048, a Marsella.

Sant Odiló de Cluny, amic seu, deia que no coneixia ningú tan hipòcrita com Isarn, ja que "sota l'aparença més banal amagava el tresor de les més grans i preciades virtuts i bones obres".

La seva festivitat se celebra el 24 de setembre.

Tomba d'Isarn[modifica]

Detall de la tomba d'Isarn (segle XI)

La seva tomba (més concretament, la seva làpida sepulcral) es troba a la cripta de Sant Víctor. Va ser feta quan va morir i es tracta d'un magnífic exponent d'escultura romànica del segle XI. Hi destaca un llarg epitafi en llatí que diu:

Del nostre il·lustre pare Isarn aquestes són les restes sagrades,
els membres esdevinguts gloriosos per tants mèrits.
La seva ànima, ella, és feliçment arribada als cels.
De costums excepcionals i d'esperit pacífic
era ple de tota mena de virtut.
Home de Déu, era per a tothom i en tot joiós.
El que ensenyà, ho posà en pràctica, abat bon i benaurat.
Dels seus deixebles també en féu bons homes.
Així fou la seva regla de vida
i obligat a passar el llindar de l'existència
va ser amb coratge que l'abandonà.
Regí, fidel, dos cops deu més set anys,
el dolç ramat del Senyor a ell confiat,
que abandonà el vuit de les calendes d’octubre [24 de setembre]
per entrar al regne lluminós.

Al voltant del cap:

Estigues atent, t'ho demano, tu que llegeixe, al que ha fet de mi,
miserable difunt, la llei nascuda de la falta del primer home.

Als peus:

I planyent, del fons del cor, digues i repeteix:
Déu, tingues pietat d'ell. Amén.

Notes[modifica]