Ismail Qemali
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 gener 1844  Vlorë (Albània) | ||
| Mort | 24 gener 1919 (75 anys) Perusa (Itàlia) | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
 1r Primer ministre d'Albània | |||
4 desembre 1912 – 22 gener 1914 – Fejzi Alizoti (en)  → | |||
| 1r Ministre d'Afers Exteriors d'Albània | |||
| 4 desembre 1912 – juny 1913 – Turhan Përmeti → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Islam, xiïsme i bektaixisme | ||
| Formació | Escola de Zosimaia (1855–1859) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Despertar Nacional Albanès i política | ||
| Ocupació | polític, pensador, revolucionari, cap d'estat, diplomàtic, estadista, traductor | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Fills | Et'hem Bey Vlora, Qamil bej Vlora | ||
| Pare | Mahmud bej Vlora | ||
| Premis | |||
Signatura .svg) | |||
 | |||
Ismail Qemali o Kemal (Vlorë, 1844 - Perusa, 1919) fou un polític albanès. Va ser el primer ministre-president després de la independència el novembre de 1912.[1]
Pertanyia a una família noble, va estudiar al gymnasium de Ioannina i el 1859 se'n va anar a Istanbul, on participà dels esforços d'estandardització de l'albanès i la transcripció en alfabet llatí.[2] Es va casar amb una dona grega, Kleoniki Sourmeli, i els seus fills es van escolaritzar a Grècia.[3] Participà en l'administració de l'Imperi Otomà, però degut a les seves idees liberals fou allunyat del centre de l'imperi i el 1895 va ser anomenat valí (governador) a Trípoli (avui a Líbia), el que ell va considerar com un exili.[4] El 1990 hi va embarcar al iot de l'ambaixador britànic i hi va demanar asil.[4]
El 28 de desembre del 1912 presidí el Congrés Nacional Albanès que va dirigir la lluita per la independència d'Albània i amb Isa Boletini i Luigj Gurakuqi alçà la bandera a Vlorë. Reconegut pels austriacs, dominà la zona central i Vlorë, tot fundant el Partit Liberal, amb suport de Bajram Curri i altres insurgents. El 1914 es va exiliar i durant le Primera Guerra Mundial va viure a Paris. El 1918 va a anar a Itàlia on va cercar suport pel seu moviment. El govern d'Itàlia no el va deixar sortir del país, i va morir a un hotel de Perusa, oficialment d'.
Després de la seva mort, el seu cos va ser tornat a Vlora i hi va ser sebollit al tekke (congregació) bektaixita.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Hacısalihoğlu, Mehmet; Hacısalihoğlu, Mehmet. Die Jungtürken und die Mazedonische Frage: 1890 - 1918 (en alemany). Munic: Oldenbourg, 2003, p. 372-…. ISBN 978-3-486-56745-8.
- ↑ Skendi, 2016, pàgina 139
- ↑ Gawrych, 2006, pàgines 93–94
- 1 2 Skendi, 2016, pàgines 182-183, 331
- ↑ Nezih Galitekin, Ahmed (ed.); Şemsi Paşa, Müfid. Arnavutluk İttihad ve Terakki [Albània i la Unió i el Progrés] (en turc). Constantinoble: Nehir Yayinlari - Kelepir, 1995.
Bibliografia
[modifica]- Gawrych, George Walter. The crescent and the eagle: Ottomans rule, Islam and the Albanians, 1874-1913 [La mitja lluna i l'àguila: el domini otomà, l'islam i els albanesos, 1874-1913] (en anglès). Londres: I. B. Tauris, 2006. ISBN 978-1-84511-287-5.
- Isma'il Kamal Bey, 1844-1919; Story, Sommerville (ed.); Fullerton, William Morton (prefaci). The memoirs of Ismail Kemal Bey (en anglès). Londres: Constable, 1920, p. 440.
- Skëndi, Stavro. The Albanian National Awakening. Princeton, NJ: Princeton University Press, 2016, p. 139. ISBN 978-1-4008-4776-1.
| Precedit per: Independència declarada |
Cap d'estat d'Albània 1912–- 1914 |
Succeït per: Essad Pasha |