Isobutilè
 | |
| Substància | compost químic |
|---|---|
| Massa molecular | 56,063 uma |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₄H₈ |
 | |
| SMILES canònic |
Model 2D CC(=C)C |
| InChI | Model 3D |
| Perills | |
 4
1
0
| |
| Identificadors | |
| CAS | 115-11-7 |
| InChIKey | VQTUBCCKSQIDNK-UHFFFAOYSA-N |
| PubChem | 8255 |
| RTECS | UD0890000 |
| AEPQ | 204-066-3 |
| ChEBI | 43907 |
| ONU | 1055 |
| ChemSpider | 7957 |
| UNII | QA2LMR467H |
| ZVG | 13720 |
| Infocard ECHA | 100.003.697 |
| DSSTOX | DTXSID9020748 |
| Beilstein | 773645 |
 | |
Isobutil, isobutè (o metilpropè) és un hidrocarbur d'importància industrial significativa. És un alquè de quatre carbonis (olefina), un dels quatre isòmers del butilè. A temperatura estàndard és un gas incolor i inflamable.
Contingut
Usos[modifica]
L'isobutilè es fa servir com intermedi en la producció de nombrosos productes. Es fa reaccionar amb metanol i etanol en la fabricació d'oxigenats de la gasolin metil tert-butil èter (MTBE) i etil tert-butil èter (ETBE), respectivament. L'alquilació amb butà produeix isooctà, un altre additiu del combustible. també s'usa per produir metacroleïna.
Fabricació[modifica]
L'isobutilè es pot aïllar en la refineria per reacció amb àcid sulfúric, però el mètode industrial més comú és per deshidrogenació catalítica d'isobutà.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Olah, George A.; Molnár, Árpád. Hydrocarbon Chemistry. Wiley-Interscience. ISBN 978-0471417828.
Enllaços externs[modifica]
- ICSC|1027
- SIDS|id=115117|name=Isobutylene
