Iu Forn i Piquer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIu Forn i Piquer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1962 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Director Agència Catalana de Notícies
abril 2022 –
← Marc Colomer i Flores Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, director de documentals Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAgència Catalana de Notícies (2022–)
El Nacional Modifica el valor a Wikidata

Iu Forn i Piquer (Badalona, 1962) és un periodista català, director de l'Agència Catalana de Notícies des d'abril de 2022.[1]

Trajectòria[modifica]

Va ser col·laborador del diari Ara des dels seus inicis el 2010 i de la revista El Jueves des del 1992. Anteriorment havia escrit una columna diària al diari Avui anomenada «Passa-ho!» des de l'any 2004 i fins al 2010 i a l'edició del Barcelonès Nord del diari El Punt. Una de les seves columnes, titulada «Manual del bon colpista», li va valdre la presentació de sis querelles i una denúncia per injúries a l'Exèrcit,[2] totes elles arxivades després de diversos recursos presentats pels querellants.

Durant tres anys (2004 a 2007), Forn va ser subdirector i guionista del programa Telemonegal. També ha estat col·laborador del programa El Club de TV3. Anteriorment havia treballat a TVE, Tele 5, Antena 3 i Euskal Telebista. Va ser vocal del Col·legi de Periodistes de Catalunya entre 2006 i 2007.

Ha treballat a Cadena 13, Ràdio 4, Ràdio 1, COM Ràdio, Ona Catalana, Catalunya Ràdio, Catalunya Cultura. Ha estat col·laborador del Versió RAC1 a RAC1 i de La transmissió d'en Puyal a Catalunya Ràdio. Va presentar una secció de crítica dels mitjans a La tribu de Catalunya Ràdio[3] i ha treballat al diari digital El Nacional. El març de 2022 fou nomenat director de l'Agència Catalana de Notícies, en substitució de Marc Colomer.[1]

Obra publicada[modifica]

És autor de diversos llibres:

  • Mi Cuaderno azul (De Bolsillo, 2001)
  • Jordi Pujol al país de les caramelles (Angle Editorial, 2003)
  • El tripartit vist des de Madrit (Roca Editorial, 2004)
  • Diccionari (abreujat) del bon culer (Viena Edicions, 2007)
  • Recortes de la prensa seria (Ediciones El Jueves, 2008)
  • El candidat (Ara Llibres, 2009)
  • Diari d'un progre desconcertat (Ara Llibres, 2010)

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Agència Catalana de Notícies». [Consulta: 31 març 2022].
  2. ↑ Admesa una querella contra Iu Forn per "injurias al Ejército"
  3. ↑ «Secció d'Iu Forn a La tribu de Catalunya Ràdio», 29-04-2015.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iu Forn i Piquer
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Iu_Forn_i_Piquer&oldid=32489126»