Iván Sidorenko

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaIván Sidorenko
Sidorenko Ivan Mikhaylovich.png
Sidorenko en fotografia oficial com a Heroi de la Unió Soviètica (1944)
Nom original Iván Mijáilovich Sidorenko
Biografia
Naixement 12 de setembre de 1919
Smolensk, Flag of the Russian Soviet Federative Socialist Republic (1918–1937).svgRSFS de Rusia
Mort 19 de febrer de 1994(1994-02-19) (als 74 anys)
Kizliar
Formació professional Escola durant deu anys. Escola d'Art de Penza. Escola d'Infanteria Simferopol.
Es coneix per 500 morts registrades i ensenyar a futurs franctiradors
Activitat
Ocupació Franctirador
Organització Red star.svg Exèrcit Roig
Lleialtat Flag of the Soviet Union.svg
Branca militar fusell rus Mosin-Nagant
Rang militar Major (майо́р)
Conflicte Segona Guerra Mundial i guerra Germanosoviètica
Altre
Membre del partit polític Partit Comunista de la Unió Soviètica
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata

Iván Mijáilovich Sidorenko (en rus: Иван Михайлович Сидоренко; Smolensk, 12 de setembre de 1919 - Kizliar, 19 de febrer de 1994) fou un oficial soviètic que va servir en l'Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial.[1] Va ser un dels millors franctiradors a la guerra, responsable d’unes 500 baixes confirmades.[2]

Biografia[modifica]

Primers anys[modifica]

Va néixer en una familia de camperols de Smolensk, situada en l’aleshores RSFS de Rússia, Sidorenko va assistir a l’escola durant deu anys i després va estudiar a l’escola d’Art de Penza, al sud-est de Moscou. El 1939, va abandonar l’escola i es va allistar a l’Exèrcit Roig per entrenar-se en l’escola d’Infanteria Simferòpol a Crimea.[1]

Segona Guerra Mundial[modifica]

El 1941, va participar en la batalla de Moscou com a subtinent d’una companyia de morters. Durant la batalla, va passar molt de temps practicant com a franctirador. La seva "caça de soldats enemics" va tenir èxit, el que va portar que els seus comandants li ordenessin entrenar a altres membres de l'exèrcit, els que havien estat escollits per la seva visió, coneixement de les armes i resistència. Primer els va ensenyar teoría, després va començar a portar-los a missions de combat amb ell. Els alemanys ràpidament van començar a entrenar als seus propis franctiradors en l’area d’operació de Sidorenko per fer front a la nova amenaça plantejada per ell i els seus homes.[1] Sidorenko es va convertir en assistent del comandant en la caserna general del 1122è Regiment de fusellers, on va lluitar com a part del primer Front Bàltic. Principalment es dedicava a ensenyar, però ocasionalment va participar en batalles portant amb ell algún dels seus deixebles. En unes d’aquestes excursions, va destruir un tanc i tres tractors utilitzant municions incendiàries, tot i així va ser ferit diverses vegades. La vegada més seriosa va ocórrer a Estònia el 1944, on va dir que estaria hospitalitzat fins al final de la guerra. Mentre es recuperava de la seva ferida, Sidorenko va ser condecorat amb el títol d’Heroi de la Unió Soviètica el 4 de juny de 1944. Els seus superiors li prohibiren tornar a combatre de nou, donat que era un "entrenador de franctiradors molt valuós".[1]

Al final de la guerra, Sidorenko va ser acreditat amb al voltant de 500 morts confirmades[3][4] i habent entrenat a més de 250 franctiradors.[1] Amb el rang de Major, va ser el franctirador soviètic més exitós de la Segona Guerra Mundial.[5] Va utilitzar un fusell rus Mosin-Nagant, equipat amb una mira telescòpica.[6] El rendiment de Sidorenko no va ser únic, hi va haver altres franctiradors soviètics que van assolir quasi el mateix nombre de baixes.[6][7] Per altra part, Simo Häyhä de Finlàndia hauria estat el millor franctirador de la história al haber tingut 505 baixes confirmades amb el seu fusell de franctirador i subfusell.[4][6]

Vida després de la guerra[modifica]

Quan la guerra acabà, Sidorenko es va retirar de l’Exèrcit Roig i s’està en l’Óblast de Txeliàbinsk, en els Monts Urals, on va treballar com a capatàs en una mina de carbó. El 1974, es va mudar a la Repùblica de Daguestan al Caucas.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Sakaida, Henry. Heroes of the Soviet Union: 1941–1945. Osprey Publishing, 2004, p. 18. ISBN 1841767697. 
  2. Haskew, Michael E. The Sniper at War: From the American Revolutionary War to the Present Day. Macmillan Publishers, 2005, p. 74. ISBN 0312336519. 
  3. «Top WW2 Snipers». Wio.ru.
  4. 4,0 4,1 «World War II». Snipercentral.com.
  5. Ridder, Willem. Countdown to Freedom. AuthorHouse, 2007, p. 352. ISBN 1434312291. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Westwood, David. Rifles: An Illustrated History of Their Impact. ABC-CLIO, 2005, p. 212. ISBN 1851094016. 
  7. Ridder, Williem. Countdown to Freedom. AuthorHouse, 2007, p. 352. ISBN 1434312291. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iván Sidorenko