Simo Häyhä

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSimo Häyhä
Simo Hayha.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 17 de desembre de 1905
Rautjärvi
Mort 1 d'abril de 2002 (96 anys)
Hamina
Activitat professional
Ocupació soldat, franctirador, militar, pagès i Campero
Rang second lieutenant
Batalles/guerres Guerra d'Hivern
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata
Simo Häyhä en un homenatge

Simo Häyhä (Rautjärvi, 17 de desembre de 1905 - Hamina, 1 d'abril de 2002), conegut per "Mort Blanca" (en rus: Белая смерть, Belaya Smert; en finès: valkoinen kuolema; en suec: den vita döden), fou un franctirador de l'exèrcit de Finlàndia que va causar el terror entre els soldats soviètics durant la Guerra d'Hivern (1939-1940). Se li reconeixen 505 víctimes mortals, el major nombre confirmat per a un franctirador a qualsevol guerra.[1]

Primers anys de vida [modifica][modifica | modifica el codi]

Häyhä va néixer al municipi de Rautjärvi al Gran Ducat de Finlàndia, al que avui dia és el sud de Finlàndia, prop de la frontera amb Rússia, i va començar la seva carrera militar el 1925. Abans d'entrar en combat, Häyhä va ser granger i caçador. Als vint anys d'edat, es va unir a la Guàrdia Blanca (Suojeluskunta), la milícia voluntària finlandesa, i va tenir també èxit en competicions de tir a la província de Viipuri. Es diu que casa seva era plena de trofeus de tir de precisió.

Servei a la Guerra d'Hivern [modifica][modifica | modifica el codi]

Durant la Guerra d'Hivern 1939-40 entre Finlàndia i la Unió Soviètica, Häyhä va servir com a franctirador per l'Exèrcit Finlandès contra l'Exèrcit Roig a la 6a. Companyia del JR 34 durant la Batalla de Kollaa amb temperatures d'entre −40 °C (−40 °F) i −20 °C (−4 °F), vestit completament amb camuflatge blanc. Degut a les purgues d'experts militars queJoseph Stalin va dur a terme a finals dels anys 30, l'Exèrcit Roig es trobava molt desorganitzat i les tropes soviètiques no van rebre uniformes de camuflatge blanc durant gran part de la guerra, cosa que els feia molt visibles als franctiradors en condicions invernals. S'atribueixen a Häyhä 505 morts de franctirador confirmades. Es dugué a terme un recompte diari de les morts a Kollaa pels franctiradors finlandesos. Tanmateix, se sap que ell també portava i feia servir una metralladora i, tot i que molt poques de les seves morts emprant aquesta arma es confirmaren com a tals, es creu que el compte total és molt superior, més aviat pels voltants de les 800 morts. Totes les morts de Häyhä s'acompliren en menys de 100 dies – una mitjana d'una mica més de cinc al dia – en una època de l'any amb molt poques hores de llum al dia.

Häyhä emprava un M/28-30 amb no. de sèrie 60974, perquè s'adaptava a la seva petita figura de només 1.60 m (5 peus 3 polzades). El rifle és una variant més curta del rifle Mosin-Nagant que emprava la milícia finlandesa Guàrdia Blanca. Aquesta arma es coneixia com a "Pystykorva" (literalment "El Gos de Pomerània", degut a la semblança de la mira amb el cap d'un Gos de Pomerània), i disparava el cartutx finlandès Mosin–Nagant 7.62×53R. Häyhä preferia les mires de ferro a les telescòpiques, perquè amb les primeres presentava un objectiu més petit a l'enemic (un franctirador ha d'alçar més el cap quan empra una mira telescòpica), perquè incrementaven la precisió (el vidre d'una mira telescòpica es pot entelar fàcilment en temps fred), i perquè ajudaven a amagar-se (el reflex del sol a les lents de les mires telescòpiques pot revelar la posició del tirador). A banda d'aquestes tàctiques, Häyhä acostumava a amuntegar neu davant de la seva posició per amagar-se, disposar d'un suport pel seu rifle i reduir el núvol de neu que el tret produïa. També se sap que es posava neu a la boca mentre disparava, per evitar que el baf de vapor revelés la seva posició en l'aire fred.

Esforçant-se a matar Häyhä, els Soviètics empraren contra-franctiradors i atacs d'artilleria,[citation needed] i el 6 de març de 1940, Häyhä va rebre un impacte d'una bala explosiva disparada per un soldat de l'Exèrcit Roig a la part baixa esquerra de la seva mandíbula. Va ser recollit per companys que digueren que "li faltava la meitat de la cara", però no va morir, i va recobrar el coneixement el 13 de març, el dia que se signà la pau. Poc després de la guerra, Häyhä va ser ascendit d'alikersantti (Caporal) a vänrikki (Segon tinent) pel Mariscal de Camp finlandès Carl Gustaf Emil Mannerheim.

Vida posterior [modifica][modifica | modifica el codi]

Häyhä va trigar alguns anys a recuperar-se de la seva ferida. La bala li havia esclafat la mandibula i li havia arrencat la galta esquerra. Tanmateix, va aconseguir recuperar-se plenament i va esdevenir un caçador d'ants i un criador de gossos d'èxit després de la guerra, caçant fins i tot amb el President Finlandès Urho Kekkonen.

Quan se li va preguntar el 1998 com havia arribat a esdevenir tan bon tirador, Häyhä respongué "Pràctica". Quan se li va demanar si li sabia greu haver mort tanta gent, va dir "Només complia amb el meu deure, i amb el que se m'ordenava, el millor que podia". Simo Häyhä va passar els seus darrers anys a Ruokolahti, un petit municipi del sud-est de Finlàndia, a prop de la frontera amb Rússia. Simo Häyhä va morir en una llar d'acollida per veterans de guerra a Hamina el 2002 a l'edat de 96 anys, i va ser enterrat a Ruokolahti.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simo Häyhä Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Rayment, Sean «The long view». The Daily Telegraph [London], 30-04-2006 [Consulta: 30 març 2009].(anglès)