Ivy Bottini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIvy Bottini

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 agost 1926 Modifica el valor a Wikidata
Nova York (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 2021 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Florida (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut Pratt Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista pels drets LGBT, activista contra el VIH/sida Modifica el valor a Wikidata
Lloc webivybottini.com Modifica el valor a Wikidata

Ivy Bottini, (Nova York, 15 d'agost de 1926 - Florida, 25 de febrer de 2021),[1] va ser una militant dels drets de les dones i de les persones LGBT estatunidenca. Va ajudar a la fundació de la National Organization for Women de la qual va presidir la secció novaiorquesa de 1968 a 1970 abans de ser expulsada a causa de la seva homosexualitat.

Ivy Bottini va ser una figura important en la lluita contra la sida i els drets de les persones seropositives a Los Angeles. Va fundar diverses organitzacions i es va oposar als polítics homòfobs. També té un paper important en el suport a la gent gran. En particular, va crear Gay & Lesbian Elder Housing, el primer complex d’habitatges per a gent gran LGBT del país.

Joventut i formació[modifica]

Del 1944 al 1947, Ivy Bottini va assistir a l' Institut Pratt, on va obtenir un certificat de gràfisme publicitari i il·lustració.[2] També va estudiar teatre al Institut Lee Strasberg de Teatre i Cinema i va muntar un espectacle personal, The Many Faces of Women, representat a tot el país.[3]

Ivy Bottini va treballar durant 16 ans a la redacció del diari Newsday, fins que es va traslladar a Los Angeles el 1971.[4]

Activisme[modifica]

Nacional Organization for Women[modifica]

Una companya, Dolores Alexander, presenta Ivy Bottini als membres de la National Organization for Women (NOW). Coneix a la presidenta de l'organització Betty Friedan i creu que Ivy Bottini hi podria ser útil.[3] Aquesta última va ajudar a fundar el grup de Nova York el 1966.[5] Es va convertir en presidenta d'aquesta secció el 1968 i es va declarar lesbiana.[6] Va deixar el seu marit, Edward Bottini, casat el 1951 i es va traslladar amb la seva parella a Nova York.[4]

L'any 1969, Ivy Bottini concep el logo de Nacional Organization for Women que és encara utilitzat avui.[7] Fa, el mateix any, el seminari « El lesbianisme és una qüestió feminista ? » És la primera vegada que les preocupacions lesbianes són introduïdes al grup.[8]

L'any 1970 organitza una manifestació al peu de l'Estàtua de la Llibertat on els membres de NOW esgrimeixen una immensa banderola sobre la qual posa « Les dones del món unides ! »[9] Alguns mesos més tard, la fundadora Betty Friedan expulsa les lesbianes de la secció novaiorquesa de l'associació, inclosa Ivy Bottini[10]

A Los Angeles[modifica]

Ivy Bottini es va traslladar a Los Angeles el 1971. Va fundar la AIDS Network LA, la principal organització de serveis de la SIDA de la ciutat, i el Comitè assessor de lesbianes / gais de Los Angeles.[11] El 1977, va crear i organitzar el primer programa de ràdio lesbiana en una xarxa convencional (KHJ a Los Angeles).[8]

El 1978 es va convertir en directora adjunta pel sud de Califòrnia en la campanya contra la Iniciativa Briggs, que intentava prohibir a les persones LGBT ensenyar a les escoles públiques. Després va presidir la campanya contra Lyndon LaRouche.[12] La iniciativa número 64 de LaRouche, que no es va adoptar, tenia com a objectiu posar en quarantena les persones amb sida.[13][14]

El 1981, Ivy Bottini va ser nomenada pel llavors governador Jerry Brown, comissària de la Comissió de l'Envelliment de Califòrnia. És la primera lesbiana designada per a un consell o comissió estatal.[15]

El 1983, va cofundar AIDS Project Los Angeles.[8] Després, el 1993, va crear Gay & Lesbian Elder Housing. L'organització sense ànim de lucre desenvolupa el primer complex d'allotjament per a gent gran gais i lesbianes del país.[16] Des del 1998 fins al 1999, va copresidir el grup de treball sobre drogodependències i va crear el comitè ad hoc de la ciutat de West Hollywood, per donar a conèixer la qüestió de la violència en les parelles LGTB.[17]

També el 1999 va assumir la presidència de la conferència nacional anual de NOW, anomenada Pioneer Reunion, a Beverly Hills. També va copresidir el comitè assessor de lesbianes i gais de la ciutat de West Hollywood del 2000 al 2010.

El 2001, va formar part de la Coalició per als Drets LGBT, que va donar naixement a l'Alliance for Diverse Community Aging Services, una organització fundada per ajudar les persones grans LGBT per obtenir millors pensions.[8]

El 2011 va dissenyar samarretes per a la Dyke March a Los Angeles.[12]

Actualment promou amb The Lavender Effect un museu d'història LGBT a Los Angeles.[18] També dona suport al projecte d'un monument commemoratiu de la sida a West Hollywood.[19]

Reconeixement[modifica]

Els seus escrits i alguns enregistraments d'àudio estan en mans de ONE National Gay and Lesbian Archives[20]

El 2009, a la pel·lícula On These Shoulders We Stand apareixen Ivy Bottini i deu activistes LGBT més del primer moviment de drets LGBT de Los Angeles.[21] Participa en un projecte d’història oral de The Lavender Effect, que documenta la seva vida personal i el seu treball com a activista.[22]

Les seves memòries, The Liberation of Ivy Bottini: A Memoir of Love and Activism, són publicades per Bedazzled Ink Publishing Company l'any 2018.[23]

Distincions[modifica]

  • El 1991, Ivy Bottini va rebre el premi a la millor interpretació de Drama Logues per Against the Rising Sea [24]
  • El 1998 es va crear el Teatre Ivy en honor seu a West Hollywood
  • El 2007, va rebre el Morris Kight Lifetime Achievement Award del Los Angeles Pride March[25]

Referències[modifica]

  1. ↑ RIP Ivy Bottini – WeHo Icon and LGBT Advocate Dies Peacefully Surrounded by Family
  2. ↑ «Ivy Bottini, a National and Local Activist, Is Leaving West Hollywood» (en anglès americà). WEHOville, 07-01-2019. [Consulta: 15 novembre 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Icon Ivy Bottini bids farewell to WeHo» (en anglès americà). Los Angeles Blade: LGBTQ News, Rights, Politics, Entertainment, 24-01-2019. [Consulta: 15 novembre 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 Clendinen, Dudley. Out For Good: The Struggle to Build a Gay Rights Movement in Ame (en anglès). Simon and Schuster, 2013-07-30. ISBN 978-1-4767-4071-3. 
  5. ↑ «Andrea Meyerson Has Dedicated Her Career To Celebrating Queer Women» (en anglès). Forbes, 19-02-2019. [Consulta: 15 novembre 2020].
  6. ↑ «Finding aid of the Ivy Bottini Papers» (en anglès). www.oac.cdlib.org. [Consulta: 15 novembre 2020].
  7. ↑ Maxwell, Angie. The Legacy of Second-Wave Feminism in American Politics (en anglès). Springer, 2017-12-05. ISBN 978-3-319-62117-3. 
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Barbara Love. Feminists Who Changed America, 1963-1975 (en anglès). University of Illinois Press, 2006-09-22. ISBN 978-0-252-03189-2. 
  9. ↑ Faderman, Lillian. The Gay Revolution: The Story of the Struggle (en anglès). Simon and Schuster, 2016-09-27. ISBN 978-1-4516-9412-3. 
  10. ↑ Eaklor, Vicki Lynn. Queer America: A GLBT History of the 20th Century (en anglès). ABC-CLIO, 2008. ISBN 978-0-313-33749-9. 
  11. ↑ «Ivy Bottini, feminist-lesbian activist almost 50 years» (en anglès americà). Q Voice News, 26-01-2019. [Consulta: 15 novembre 2020].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Ivy Bottini Merges Activism and Art in Designing Dyke March T-Shirt» (en anglès). West Hollywood, CA Patch, 10-06-2011. [Consulta: 15 novembre 2020].
  13. ↑ Peter Wolfe. «LaRouche Initiative: Prop 64 Framed for Fear» (en anglès americà). Los Angeles Times, 21-09-1986. [Consulta: 15 novembre 2020].
  14. ↑ James F. Mills. «Ivy Bottini Merges Activism and Art in Designing Dyke March T-Shirt - West Hollywood, CA Patch» (en anglès). West Hollywood Patch, 10-06-2011. [Consulta: 6 novembre 2012].
  15. ↑ «WeHo's Ivy Bottini Is Among 13 Women Recognized by U.S. Rep. Adam Schiff for Their Achievements» (en anglès americà). WEHOville, 06-04-2018. [Consulta: 15 novembre 2020].
  16. ↑ «31 LGBTQ Women Who Changed Sports, Culture, Politics, History | Advocate.com» (en anglès). www.advocate.com. [Consulta: 15 novembre 2020].
  17. ↑ Bottini, Ivy. It's a Gay Life: Alcoholism, 1979-01-17. 
  18. ↑ Patrick Range Macdonald. «Will There Be a World-Class Gay and Lesbian Museum in Los Angeles?» (en anglès americà). LA Weekly, 01-06-2012. [Consulta: 15 novembre 2020].
  19. ↑ «Morris Kight, a gay American original (Photos)» (en anglès americà). Los Angeles Blade: LGBTQ News, Rights, Politics, Entertainment, 20-08-2020. [Consulta: 15 novembre 2020].
  20. ↑ «Ivy Bottini :: ONE National Gay and Lesbian Archives». digitallibrary.usc.edu. [Consulta: 15 novembre 2020].
  21. ↑ «'On These Shoulders We Stand' - LGBT History in California» (en anglès). AARP. [Consulta: 15 novembre 2020].
  22. ↑ «Ivy Bottini» (en anglès americà). THE LAVENDER EFFECT®, 14-09-2014. [Consulta: 15 novembre 2020].
  23. ↑ «Feminist Lesbian Icon Ivy Bottini Reflects on an Awesome Legacy | Advocate.com» (en anglès). www.advocate.com. [Consulta: 15 novembre 2020].
  24. ↑ «WeHo News». WeHo News. Arxivat de l'original el 2012-05-24. [Consulta: 6 novembre 2012].
  25. ↑ «Honorees». Lapride.org, 04-01-2007. Arxivat de l'original el 2012-09-06. [Consulta: 6 novembre 2012].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ivy_Bottini&oldid=33000874»